Mosques volants o cossos flotants

Les mosques flotants, cossos flotants o, en llenguatge mèdic, miiodesòpsies, consisteixen en la visió de cossos flotants mòbils en forma de punts, ombres, fils, mosques, teles o altres formes que es desplacen pel camp visual i que, per definició, no es corresponen amb objectes externs reals. Constitueixen un dels motius de consulta més freqüents en les visites a l'oftalmòleg.

Malgrat que no se n'ha aconseguit verificar amb precisió la relació causa-efecte, l'edat i la miopia s'han identificat com els factors principals que predisposen a patir-ne. Estructuralment, els cossos flotants corresponen a condensacions (agregats de fibres de col·lagen) que es formen en el líquid gelatinós transparent que farceix el globus ocular, denominat humor vitri, i que amb el pas de la llum projecten la seva ombra sobre la retina. En la major part dels casos, aquestes condensacions són conseqüència de la deshidratació natural que pateix el vitri.

Es manifesta com un conjunt de taques, punts o filaments mòbils (sovint en forma de teranyina) suspesos en el camp visual. Característicament es desplacen amb els moviments oculars i sembla que fugin quan intentem mirar-los directament. No acostumen a seguir amb exactitud el moviment dels ulls i, en fixar la vista, generalment tenen un desplaçament lent, com "a la deriva".

Les miiodesòpsies són molt freqüents, i la majoria de les persones aprèn a ignorar-ne la presència. Típicament es perceben amb més intensitat quan es fixa la mirada sobre una superfície homogèniament il·luminada, amb molta llum de fons, com en una pantalla d'ordinador, llegint o bé mirant al cel un dia clar.

La causa més comuna que condueix a la percepció de mosques volants és el despreniment del vitri, i la seva aparició és gairebé sempre sobtada. Si, a més a més, el pacient percep la visió d'esclats de llum (fotòpsies), poden constituir un senyal altament sospitós que s'hagi produït un trencament a la retina.

La visió de cossos flotants també és més freqüent en persones operades de cataracta i en aquelles als qui se'ls ha fet una neteja de la càpsula posterior amb làser (capsulotomia).

Amb menys freqüència, les miiodesòpsies poden formar part de la simptomatologia d'una malaltia ocular greu, ja sigui d'origen inflamatori (uveïtis posteriors), hemorràgic (hemorràgies vítries d'origen divers) o tumoral (neoplàsies intraoculars).

No existeix cap manera de prevenir les miiodesòpsies, atès que els factors de risc —l'edat i la miopia— són irreversibles.

En la majoria dels casos, les mosques volants són considerades com una circumstància normal i innòcua que no compromet la visió. És freqüent que el pacient se senti inicialment molt angoixat per aquest símptoma que, d'altra banda, apareix i desapareix en funció de la il·luminació de fons i que se sol exacerbar amb la fatiga i l'estat d'estrès i ansietat de la persona afectada.

No existeix en l'actualitat cap tractament mèdic efectiu per eliminar definitivament les miiodesòpsies.

En casos extrems en què les opacitats mòbils interfereixen significativament en la visió o en què esdevenen un problema psicològicament intolerable, pot ser indicat un tractament quirúrgic anomenat vitrectomia, per mitjà del qual s'extreu el gel vitri amb condensacions i se substitueix per una solució salina fisiològica transparent. La vitrectomia és una cirurgia intraocular altament especialitzada i molt efectiva, es realitza amb anestèsia local i no necessita punts de sutura, però pels riscos potencials que comporta, tot i que mínims, únicament s'indica en aquells casos en què els símptomes són molt incapacitants per al pacient.