Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

10/11/2015

- Ens podries explicar una mica la teva background?

Sóc cent per cent Filipina. Els meus pares són tots dos de Filipines, i allí va ser on vaig completar la meva residència en medicina general i en oftalmologia.

- Quin hauria estat el teu proper pas?

Com per gairebé tots els metges filipins en acabar la seva residència, el meu somni era traslladar-me a Estats Units per seguir la meva formació mèdica amb un fellowship a Harvard Medical School.

- Llavors, com vas arribar a tenir contacte amb Barraquer?

El 1999, quan jo estava acabant el meu segon any de residència d'oftalmologia a Manila, el meu cap em va demanar que l'acompanyés a rebre a un doctor molt important d'Espanya, que venia com a convidat per parlar a l'Àsia Pacific Congress of Ophthalmology. Jo era l'única persona que sabia parlar una mica d'espanyol, ja que, en els meus anys d'adolescència, m'agradava tant la música de Ricky Martin i el seu grup, Quin, que vaig aprendre espanyol per poder entendre la lletra de les seves cançons.

Durant els següents cinc o sis dies que va durar el congrés, vaig estar acompanyant a temps complet al Professor Barraquer i a Donya Mariana, fent de xofer i de traductora. Hi va haver feeling amb el Professor, i al final de la seva estada em va oferir venir a Barcelona per fer una estada.

- Imagino que vas acceptar ...

Sí, vaig acceptar, però no perquè fos el meu somni, sinó per cortesia cap al Professor. Jo seguia volent anar a Harvard.

- Què va fer que cambiases d'opinió?

Quan vaig acabar la residència, la meva mare em va recordar l'oferta del Professor Barraquer, i em va insistir que acceptés la invitació. Vaig completar els tràmits necessaris i ... aquí estic! I tot gràcies a Ricky Martin! (Riu)

Això sona a obra del destí!

- Quants anys portes exercint al Centre Barraquer?

Vaig arribar a Espanya el 2001, així que ja són catorze anys. Vaig passar dos anys de becària, quatre anys fent el fellowship, i des del 2008 sóc col·laboradora del Centre.

- Quin és el teu major sacrifici, si n'hi ha algun, en treballar en Barraquer?

L'únic sacrifici és que sempre he volgut ser metge per poder ajudar el meu país, cosa que ara mateix no puc fer. Però també considero que, estant aquí a Barcelona, ​​i havent viatjat amb la Fundació Barraquer, he pogut ajudar a molta més gent.

- ¿I la teva major satisfacció?

Estic vivint un somni! Com a especialista en còrnia i superfície ocular, estic realitzant cirurgies que mai hagués pensat que faria, com és la osteo-odonto queratopròtesis, una tècnica que fan potser menys de deu cirurgians a nivell mundial. El Professor em va obrir la porta, i a ell li dec tant la meva vida professional, com la personal.

- A què et refereixes quan dius que li has la teva vida personal?

Si no hagués vingut a treballar a la Clínica Barraquer, no hauria conegut al meu marit Joan, també metge cirurgià, oftalmòleg col·laborador del Centre. Tot encaixa quan tens a una persona tan propera que a més et pot ensenyar moltes coses provinents d'una gran acumulació d'experiència professional.

- La veritat és que sí, tot encaixa. Per concloure, algunes paraules de saviesa per a aquells que vulguin formar-se com metges?

A Filipines diem: "tu reps el mateix que dónes". És una cosa que s'aplica tant en els anys d'estudi, com en la pràctica professional posterior.

Newsletter