Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

17/10/2019

"Em van convidar a un congrés per fer una presentació sobre els errors diagnòstics d'algunes patologies que es puguin confondre amb el glaucoma. Em va portar tanta feina reunir el material i va tenir tan bona acollida, que vaig buscar una xarxa de col·laboradors per elaborar junts un llibre sobre aquest tema ".

I així és com la doctora Maria Isabel Canut, coordinadora del departament de glaucoma del Centre d'Oftalmologia Barraquer, recorda com fa més d'un any va començar l'elaboració d'aquest atles, titulat 'Defectes campimètrics no glaucomatosos', que ha estat presentat recentment a l’últim congrés de la Societat Espanyola del Glaucoma.

Per entendre què és un defecte campimètric, hem de fixar la mirada en un objecte davant de nosaltres i apreciar altres que estan al seu voltant sense desviar la mirada: a aquest espai se l'anomena camp visual. El defecte campimètric respon a l'absència total o parcial de visió en aquesta zona.

Confusió amb la patologia glaucomatosa

El llibre parteix de la premissa que el defecte campimètric no és exclusiu del glaucoma i posa l'accent en la importància de les proves complementàries associades a la diagnosi d'aquesta patologia -bàsicament la tomografia de coherència òptica (OCT) i la campimetria- que, segons reivindica la doctora, han passat ja a ser imprescindibles, ja que resulten fonamentals en el diagnòstic diferencial de tota patologia del nervi òptic, així com de la capa de fibres neuroretinals.

Per il·lustrar la idea que no tot defecte del camp visual i tomogràfic és sinònim de glaucoma, s'han seleccionat els 10 defectes més rellevants pel que fa a la seva facilitat de ser confosos amb la patologia glaucomatosa.

D'aquesta manera, trobem entitats molt menys freqüents i amb menys prevalença com alteracions papil·lars congènites, així com diferents defectes neurològics adquirits. El resultat és molt més que una descripció: es tracta d'un treball aclaridor, totalment actualitzat i documentat d'una manera exquisida.

L'obra, coordinada per la doctora Canut, ha comptat amb la participació d'un equip d'oftalmòlegs amb brillants trajectòries, com Gema Rebolleda, cap de secció de glaucoma i neuroftalmologia a l'Hospital Universitari Ramón i Cajal; Andrés Fernández-Vega, oftalmòleg adjunt del departament de glaucoma a l'Institut Oftalmològic Fernández-Vega; Marta Mármol, oftalmòloga adjunta del departament de glaucoma del Centre d'Oftalmologia Barraquer, així com Marc Sales, metge adjunt de la secció d'òrbita i oculoplàstica del servei d'oftalmologia a l'Hospital Universitari Ramón i Cajal.

Un atles necessari

Tal com destaca la doctora Canut, el llibre s'adreça a tots els professionals de l'oftalmologia: "Els glaucomatòlegs convivim amb aquesta patologia, però la resta dels oftalmòlegs i metges residents, encara que no es dediquin al glaucoma, també tenen pacients amb la malaltia", de manera que "conèixer aquests defectes campimètrics i tomogràfics és fonamental per no cometre errors diagnòstics i de tractament ".

De fet, ella mateixa confessa que li hauria encantat tenir aquest atles per la seva gran utilitat a l'identificar unes alteracions morfològiques que poden comportar "un mal de cap a nivell diagnòstic" perquè no existia cap publicació prèvia que condensés aquesta informació. No és d'estranyar que la reacció dels que ja han tingut el llibre a les mans hagi estat que es tracta d'un atles que "feia molta falta".

Newsletter