Este sitio utiliza cookies propias y de terceros. Algunas de las cookies son necesarias para navegar. Para habilitar o limitar categorías de cookies accesorias, o para obtener más información, personaliza la configuración.

27/12/2017

"Doctora, em couen els ulls." Aquesta frase és motiu de consulta molt freqüent en la meva pràctica diària com a especialista en superfície ocular. Els pacients també poden notar els ulls vermells, sensació de sorra, coïssor per l'ús prolongat de la pantalla, o fins i tot llagrimeig quan bufa el vent o hi ha aire fred. Venen a la nostra consulta dient "m'han dit que tinc ull sec, però em ploren els ulls... no entenc què em passa i no m'ajuden les llàgrimes artificials que m'han receptat."

La sequedat ocular o "ull sec" engloba situacions on hi ha una disfunció lacrimal o mala lubricació de la superfície ocular. Pot ser causa d'una falta de quantitat de llàgrimes (aquodeficient) i/o per mala qualitat de llàgrima (evaporatiu).

Causes

Les causes més freqüents d'ull sec són: blefaritis, edat avançada, hormonals, menopausa, hàbits tòxics, nutricionals, abús de lents de contacte, cirurgia refractiva com LASIK o PRK, medicaments (com ansiolítics, antidepressius, antihistamínics, antihipertensius, etc.) malalties sistèmiques (com diabetis, hipertiroïdisme, atòpia, hipercolesterolèmia, hepatitis, etc.), múltiples cirurgies de la superfície ocular, cirurgia de la parpella, ús prolongat de medicaments tòpics com hipotensors o analgèsics, tumors de la glàndula lacrimal, radioteràpia de tumors oculars o d’annexos, avitaminosi A, síndrome de Sjögren, al·lèrgia ocular, exposició crònica al sol, cremades, etc.

Diagnòstic

Una anamnesi exhaustiva és fonamental ja que la majoria dels casos d'ull sec és lleu i es pot tractar d'una forma senzilla. En casos que ja venen per una segona opinió, l'especialista d'ull sec pot demanar proves per mesurar la qualitat i la quantitat de llàgrimes, la sensibilitat corneal, l'estat de les, realitzar una biòpsia o cultiu, estudi del parpelleig, estudi de l'aclariment lacrimal, i l'ús de diferents tincions vitals per valorar més a fons l'estat de la superfície ocular. En certs casos on hi ha sospita d'associació amb una malaltia sistèmica, una analítica de sang per descartar un origen autoimmune pot ser imprescindible, fins i tot un estudi de les glàndules salivals ja que es pot associar l'ull sec a la boca seca.

Novetats en el tractament

L'ús de llàgrimes artificials, la higiene de les parpelles i una dieta rica en àcids grassos Omega 3 són fonamentals per aconseguir una estabilitat del quadre clínic. Els lubricants de nova generació (sigui gota, gel o pomada) no tenen conservants i tenen propietats regeneradores. Alguns també tenen protector solar incorporat, o vitamines, o components lipídics per a casos d'ull sec evaporatiu. Tots aquests components serveixen per aconseguir una pel·lícula lacrimal més estable. Existeixen productes nous per a la higiene palpebral amb antisèptics i antiinflamatoris. Per a la blefaritis, tenim disponible la microexfoliació palpebral i el sondatge de les glàndules de Meibomi. En casos puntuals l'ús d'antiinflamatoris, o immunomoduladors, fins i tot l'ús de teràpia cel·lular mitjançant la pròpia sang del pacient (sèrum autòleg o plasma ric en factors de creixement) pot aconseguir guarir les possibles ferides que tinguin els pacients amb ull sec sever.

Cal destacar que tractant la causa de la sequedat ocular, els pacients poden curar-se i aconseguir tenir una vida normal sense dependre dels col·liris, tot i que hi ha casos crònics que necessiten el tractament de per vida.

Dra. María Fideliz de la Paz