Blefarospasme



Blefarospasme

 Què és el blefarospasme?

Coneixem comunament com a blefarospasme o "blefarospasme essencial" el tancament involuntari de les parpelles. Es tracta d'espasmes o contraccions involuntàries del múscul orbicular (el múscul encarregat de tancar les parpelles). El curs de la malaltia és gradual. És una de les distonies facials més freqüents i es produeix per diferents causes. Afecta generalment a persones majors de 50 anys i té més prevalença entre les dones. A més, hi ha una certa predisposició genètica.

Quan es fa referència al blefarospasme, cal diferenciar diversos termes que poden comportar confusions:

La miocímia orbicular, en la qual els pacients perceben petits tremolors de la parpella. No sol ser visible pels altres, i s'associa usualment a l’estrès, consum de cafeïna o alcohol. Cedeix espontàniament.

Els tics, que són moviments voluntaris d'un grup de músculs facials. En aquests casos, encara que són fenòmens voluntaris, els pacients no solen ser capaços de controlar-los.

La Síndrome de Meige que combina espasmes dels músculs al voltant dels ulls, de la part inferior de la cara, la boca, la llengua, la gola i del coll.

Símptomes del blefarospasme

Els símptomes principals del blefarospasme són el parpelleig incontrolable, el tancament involuntari dels ulls i fins i tot la disminució de visió en casos greus per la incapacitat d'obrir els ulls. A l'inici els símptomes són fluctuants, però la patologia avança de forma gradual tant en freqüència com en intensitat. Els pacients poden presentar dificultats per conduir, llegir, veure la televisió o realitzar activitats quotidianes de la vida diària.

Tractament

El tractament del blefarospasme essencial és complex, però els pacients milloren amb injeccions de toxina botulínica, que relaxa temporalment el múscul orbicular evitant que es contregui. L'efecte de les injeccions és temporal i típicament dura uns mesos, pel que és necessari repetir el tractament per mantenir l'efecte.

Per als pacients resistents a la toxina botulínica existeix l'abordatge quirúrgic o miectomia orbicular (extirpació del múscul orbicular, múscul encarregat de tancar les parpelles). Després de la cirurgia, en ocasions és necessari mantenir les infiltracions de toxina botulínica.

Prevenció

L'objectiu del tractament és ajudar els pacients a preservar un estil de vida satisfactori i a minimitzar les possibles limitacions que comporta la malaltia. És important la protecció ocular amb ulleres de sol i gotes lubricants.

És elemental que tots els pacients amb simptomatologia suggestiva de la malaltia siguin valorats per oftalmòlegs especialistes en aquesta patologia.

 

 

 


Testimoniatges

  • Julia Otero
    "El Professor Barraquer converteix cada visita en una classe magistral per als [...]
  • Antonio Franco
    "És rellevant l'afany de la família Barraquer per desenvolupar, en [...]
  • Belinda Washington
    "La feina que fa la Fundació és fantàstica. L'objectiu és molt bo: millorar [...]
  • Veure tots