Parpella laxa Barraquer



Doctors

Parpella laxa

Què és?

 La síndrome de la parpella laxa (SPL, floppy eyelid syndrome), la causa de la qual no és ben coneguda, és una patologia de les parpelles descrita el 1981 per Culberston i Ostler, que consisteix en la hiperlaxitud o flacciditat palpebral que permet la eversió de la parpella superior, de forma espontània amb el sol frec del coixí en períodes de son, cosa que comporta malestar ocular.

 Símptomes

Clínicament es tracta de pacients majoritàriament homes de mitjana edat, amb molèsties oculars tipus coïssor, llagrimeig, ull vermell, típics d'una conjuntivitis crònica, i que normalment ja han estat tractats amb multitud de col·liris sense milloria. A vegades presenten un signe característic, l’eversió fàcil o fins i tot espontània de la parpella superior. Aquesta eversió es produeix en molts casos durant el son. Les parpelles són més "toves" del que és normal, el que també es traduirà en l'existència d'una ptosi palpebral ("caiguda" de la parpella), i una aparença de la pell més fina, amb més arrugues.

L'associació sistèmica més freqüent és la Síndrome d'apnea o hipoapnea del son (SAHS). Es caracteritza per la presència d'episodis de col·lapse total o parcial de la via respiratòria durant el son, que provoquen continus desvetllaments, de manera que els pacients descansen malament i pateixen de somnolència diürna. La SAHS afecta el 2% de dones i 4% d'homes, sobretot d'edat mitjana i amb important sobrepès. S'associa, a més, a major risc d'hipertensió arterial i malaltia cardiovascular.

Tractament

 El tractament d'aquests pacients ha d'incloure un estudi de l'apnea del son. El diagnòstic definitiu de la SAHS es fonamenta en la realització d'una polisomnografia mentre el pacient dorm, per monitoritzar paràmetres del son i avaluar la repercussió dels episodis d'apnea. L'ús de mesures que augmentin l’oxigenació nocturna, com la CPAP (Continuous Positive Airway Pressure) té uns resultats extraordinaris.

Les mesures conservadores oculars poden ser de suport, com l'ús de lubricants oculars o l'oclusió ocular durant la nit.

El tractament combinat entre cirurgia local, higiene de la son (CPAP) i pèrdua de pes, constitueix la base de la millora simptomàtica evident que aquests pacients poden presentar.

La cirurgia consistirà en un escurçament lateral de la parpella superior, i una millora dels seus ancoratges als lligaments i estructures òssies orbitàries, a fi d'evitar la eversió palpebral patològica.

Prevenció

El tractament de les apnees i la disminució del pes corporal seran factors determinants en l'èxit del tractament de la malaltia ocular i la prevenció de quadres severs.

Doctors


Testimoniatges

  • Isabel-Clara Simó
    "Hi ha un "estil Barraquer", únic i intransferible. L'alt grau [...]
  • Julia Otero
    "El Professor Barraquer converteix cada visita en una classe magistral per als [...]
  • Belinda Washington
    "La feina que fa la Fundació és fantàstica. L'objectiu és molt bo: millorar [...]
  • Veure tots