Oftalmologia

Hipermetropia

Demanar cita

Què és la hipermetropia?

Un ull emmetrop és aquell que és capaç d'enfocar correctament les imatges a la retina. Si l'òptica de l'ull difereix de la de l'emmetrop, parlem de defectes o errors de la refracció ocular, entre els quals trobem la miopia i la hipermetropia.

Els hipermetrops hi veuen pitjor de prop que de lluny. És el defecte oposat a la miopia.

En la hipermetropia l'ull té una longitud menor que l'ull emmetrop i per això les imatges dels objectes propers són enfocades per darrere de la retina. Això causa difuminació de la imatge, més com més a prop hi hagi l'objecte.

Com més diòptries d'error refractiu té un hipermetrop, més desenfocades veurà les imatges quan no dugui ulleres.
Durant la infantesa i fins a 40 o 50 anys d'edat, el cristal·lí (la lent natural de l'ull) pot compensar aquest defecte i enfocar les imatges a la retina. Amb l'edat, el cristal·lí perd la capacitat d'enfocar, i la necessitat d'ulleres augmenta. És el que es coneix com a presbícia o vista cansada.

Els factors genètics hi juguen un paper important. Si un dels pares és hipermetrop, augmenta el risc que els fills també ho siguin. El risc és encara més gran si tots dos pares són hipermetrops.

Quan cal anar a l'oftalmòleg?

Com en la resta d'errors refractius, és important fer visites periòdiques a l'oftalmòleg per controlar-ne l'evolució.

És convenient fer una revisió ocular anual, especialment en la infantesa i en persones més grans de 40 anys, a causa dels canvis fisiològics normals que tenen lloc amb l'edat.

En els infants cal estar amatents a determinats símptomes, atès que la hipermetropia tendeix a manifestar-se en l'edat escolar.

Els signes i símptomes més comuns són:

  • Mal de cap
  • Cansament visual
  • Enrogiment
  • Visió borrosa de prop

Quins tractaments hi ha actualment?

El tractament de la hipermetropia s'ha de fer individualment en cada cas i, tot i que no es cura, es pot corregir per mitjà de:

  • Correcció amb ulleres o lents de contacte
    És la forma més simple de corregir la hipermetropia.
  • Cirurgia refractiva làser
    Les tècniques LASIK y PRK són les més emprades en les operacions d'hipermetropia per la seva provada seguretat i eficàcia.
  • Lents intraoculars
    En casos seleccionats existeixen altres tècniques quirúrgiques, com l'implant de lents intraoculars fàquiques (sense treure el cristal·lí) o l'extracció del cristal·lí amb implant d'una lent intraocular.

Professionals que tracten aquesta especialitat

Preguntes freqüents

  • La cirurgia refractiva làser es du a terme generalment a partir dels 18 anys a causa d'un seguit de factors, entre els quals hi ha:

    La cirurgia necessita un mínim de col·laboració per part del pacient per evitar complicacions intraoperatòries. És una cirurgia que normalment es practica amb anestèsia local, mentre que en un infant s'hauria de fer amb anestèsia general.

    Els defectes refractius, com la miopia, han de ser estables per realitzar la cirurgia. Recordem que l'operació corregeix la miopia però no n'atura l'evolució, i per tant cal que la miopia no hagi augmentat en un període mínim de dos anys. Això succeeix, en la major part dels casos, a partir dels 18 anys. Si no es fa així, la miopia podria continuar progressant, per la qual cosa el nen tornaria a necessitar ulleres.

    Per tant, i en general, es recomana corregir la miopia i/o hipermetropia amb ulleres o lents de contacte fins que el defecte sigui estable. En algun cas molt seleccionat, en què l'infant té una diferència de graduació important entre un ull i l'altre, i en què per diferents circumstàncies no es pot seguir un tractament conservador per evitar l'ambliopia o ull gandul, s'ha intentat el tractament quirúrgic amb resultat variable.

  • La hipemetropía és generalment heridiaria. Si un dels pogenitores hipermetrop, augmenta el risc que els fills també ho siguin, a l'igual que passa amb la miopia. El risc de ser hipermètrop és encara més gran si tots dos pares són hipermetrops.

Últimes notícies

Més notícies

Newsletter