Membranes neovasculars

Les membranes neovasculars (MNV) són causades per un creixement anormal de vasos a partir dels capil·lars de la coroide (capa vascular que irriga i nodreix la retina), que progressen fins a penetrar en la retina, concretament l'espai subretinal. Aquests vasos són molt immadurs i extraordinàriament fràgils, per la qual cosa sagnen i extravasen líquid, fet que desestructura la màcula (regió central de la retina) i produeix un deteriorament visual important.

Les MNV no produeixen dolor, però sí molta simptomatologia visual. No és estrany que al començament de la malaltia —i sobretot si es produeix en un sol ull— el pacient es mostri asimptomàtic.

En general, els pacients acudeixen a la consulta per visió borrosa de nova aparició i ràpida progressió, que dificulta la lectoescriptura, l'estimació de les distàncies i les profunditats, la mida dels objectes i la percepció dels colors, entre altres símptomes. A més a més, és molt característic que aparegui metamorfòpsia (percepció de les imatges de forma distorsionada i de les línies rectes amb ondulacions), que comporta incapacitat per reconèixer cares, conduir, cosir, etc.

Quan la malaltia progressa, provoca l'aparició d'una taca negra central (escotoma) de mida variable segons el temps d'evolució. Hem de ressaltar que la visió perifèrica acostuma a conservar-se en la majoria dels casos, per la qual cosa la malaltia permet mantenir una certa autonoma i independència en tasques quotidianes que no exigeixin gaire precisió.

Les MNV són més freqüents en persones més grans de 50 anys. El risc augmenta amb l'edat, perquè la causa més freqüent de la malaltia és la degeneració macular associada a l'edat de tipus humit o exsudatiu (DMAE exsudativa).

Un altre grup de pacients susceptibles de patir una MNV són els miops. En aquest cas, s'anomenen membranes neovasculars miòpiques.

També és comuna l'aparició de les MNV en malalties que provoquen trencaments de la membrana de Bruch (la capa més interna de la coroide), ja que facilita que proliferin vasos anòmals cap a la retina. És el cas de les ruptures coroidals traumàtiques o després de làser, i pacients amb estries angioides.

Les malalties inflamatòries de la coroide i la retina, com la toxoplasmosi, la histoplasmosi i la coroïditis multifocal, entre d'altres, també poden complicar-se amb una MNV. 

En casos en què ens trobem davant una MNV sense causa aparent després d'un estudi oftalmològic minuciós, l'anomenarem MNV idiopàtica (és a dir, de causa desconeguda).

Existeixen diferents classificacions segons:

• La causa: com acabem de comentar.
• La localització respecte de la màcula: subfoveal —just per sota de la màcula—, juxtafoveal —a prop de la màcula— i extrafoveal —allunyada de la màcula.
• L'aspecte angiogràfic: es classifiquen en clàssiques, ocultes i mixtes. Actualment és una classificació en desús, a diferència de l'angiografia fluoresceínica (AGF), que continua sent la tècnica diagnòstica d'elecció. Aquesta prova consisteix en la injecció d'un contrast per una vena del braç i la captació de fotografies del fons de l'ull. Amb això veiem la tinció de les lesions, atès que es tracta d'estructures vascularitzades que capten intensament el colorant.

No es pot prevenir l'aparició de les MNV, ja que s'associen a altres malalties de base (miopia magna, uveïtis, etc.) o, més comunament, al procés natural i irreversible d'envelliment, com en el cas de la degeneració macular associada a l'edat (DMAE) exsudativa. 

Sí que són aconsellables les revisions oculars periòdiques i, en pacients amb antecedents familiars de MNV, els "autocontrols a domicili", que es duen a terme amb una graella d'Amsler. És una prova fàcil de fer en què es presenta un diagrama amb línies rectes verticals i horitzontals; en cas de percebre-les tortes o amb taques, alerten el pacient que ha d'acudir a consultar al més aviat possible.

Actualment, el tractament indicat per a aquestes lesions, sigui la causa quina sigui, són les injeccions intravítries d'antiangiogènics. Aquestes actuen limitant el creixement dels vasos sanguinis patològics i aconsegueixen alentir i, en alguns casos, aturar la malaltia, mantenint o fins i tot millorant la visió.