Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

Toxoplasmosis

10/05/2021

La prevenció és fonamental en la cura de la salut; la higiene d’aliments i de mans és un pilar fonamental en el control de les malalties infeccioses

Els éssers humans només som “un més” en l’habitat. Les millores d’higiene que la civilització ha aconseguit evitar malalties, però no acaben amb el perill per complet. Un exemple és la toxoplasmosis. Ens “sona” perquè protegim molt les embarassades d’ella i, tot i així, no sabem molt més.

És una malaltia causada per un protozou (Toxoplasma gondii) que es distribueix en l’ambient globalment: hi ha més de 6 mil milions de persones infectades. El cicle vital del protozou es desenvolupa en el tub digestiu dels gats, que ens infecten al contaminar aigua i aliments amb les femtes. Ens contagiem amb carns poc cuinades, amb fruites i verdures mal rentades.

Durant la infecció aguda, la majoria de pacients romanen asimptomàtics; però un petit percentatge presentarà símptomes similars a la mononucleosis: gangli cervical, miàlgia, odinofagia, febre, erupció... símptomes lleus que desapareixen, però el germen queda acantonat en el cos (infecció latent). I així seguirà tota la vida, gairebé sempre.

Les formes més serioses de la malaltia, que descrivim a continuació, son la forma congènita, i les reactivacions.

Toxoplasmosis congènita: en recent nascuts de mares infectades, que presenten la forma ocular i/o neurològica de la malaltia. Les conseqüències poden ser ceguesa, hidrocefàlia, retràs psicomotor, epilèpsia.

Encefalitis toxoplàsmica: en la malaltia congènita, i en reactivació en pacients immune deprimits (SIDA i altres).

Toxoplasmosis ocular o retinocoroiditis: son lesions retinines localitzades, petites, blanques. Al reactivar-se la malaltia s’acompanya d’intensa vitritis. Les lesions actives solen relacionar-se amb cicatrius antigues. La retinocoroiditis es tracta amb antibiòtics i antiinflamatoris (corticoides) de forma oral i perllongada (de 2 a 4 mesos). Les lesions poden provocar una greu seqüela visual si afecta l’àrea de màxima visió (àrea macular): això ocorre més freqüentment en la toxoplasmosis congènita, però pot passar en la malaltia adquirida en adults. El risc de que la inflamació reaparegui (recurrència) és major després dels 40 anys, i en els 5 anys post-inflamació.

• La prevenció és fonamental en la cura de la salut; la higiene d’aliments i de mans és un pilar fonamental en el control de les malalties infeccioses, i mai hem de cansar-nos d’explicar-ho.

Dr. Ramón Rey, medicina interna

Newsletter