Notícies

Els efectes de la sequera persistent en els boscos mediterranis

Sequera persistent

16/05/2023

De la mà del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) el nostre projecte “Tinguem vista” posa el focus enguany en la importància de millorar la situació dels boscos mediterranis i protegir el medi ambient. Des de fa uns mesos ens trobem en un estat de sequera prolongada que ens ha obligat a aplicar restriccions en l'ús de l'aigua i una pregunta ha començat a surar en l'aire: Quins efectes pot tenir la sequera persistent en els nostres boscos?

El CREAF intenta donar-nos resposta a aquesta pregunta, encara que creuen que pronosticar els efectes que aquesta situació pot comportar en el futur no és fàcil, ja que els experts forestals adverteixen que la situació actual ens pot portar a un escenari fins ara desconegut.

La importància de l'aigua en els sòls forestals mediterranis

A pesar que els boscos forestals mediterranis estan acostumats a una manca d'aigua, els arbres necessiten d'una quantitat mínima per a continuar vivint. El sòl forestal mediterrani funciona com una gran esponja que acumula l'aigua de pluja durant els mesos més humits, corresponents a la tardor i a la primavera. El sòl reté aquesta aigua perquè la vegetació la pugui usar mesos més tard, quan les precipitacions són menys abundants. Els experts calculen que els boscos recullen un 80% de la pluja i que tan sols el 20% restant va cap als rius i aqüífers.

Què passa quan no plou?

La falta de precipitacions durant el 2023 ha provocat que els sòls forestals estiguin molt buits d'aigua. Fa falta que plogui molt més perquè els porus del sòl tornin a omplir-se i, així, aconseguir tenir una reserva suficient on els arbres puguin extreure l'aigua quan la necessitin.

Durant els mesos de primavera els arbres requereixen d'una gran quantitat d'aigua perquè els arbres caducifolis tornin a treure les seves fulles i que els perennifolis facin una nova crescuda. Si durant aquesta temporada no plou, aquesta situació es veurà encara més alterada, ja que durant l'estiu les altes temperatures fan que s'evapori més aigua i, en conseqüència, els arbres transpiren més, absorbint una major quantitat d'aigua. Si no hi hagués suficient aigua disponible en el sòl, els arbres acabaran sofrint embòlies que obstrueixen els seus conductes interns de transport i, a la llarga, fan que s'assequin i morin.

Arribat l'estiu, si no s'ha revertit aquesta situació i les reserves d'aigua del sòl estan buides, es produirà un escenari difícil d'afrontar. Arribat l'estiu, si no s'ha revertit aquesta situació i les reserves d'aigua del sòl estan buides, es produirà un escenari difícil d'afrontar. La ciència ha estudiat situacions prèvies i sabem que la manca d'aigua pot portar a la fallida del sistema de transport. Això es pot donar si a causa de la gran demanda d'aigua en moments de calor les arrels necessiten més aigua de la que hi ha en el sòl i l'aire acaba entrant en els conductes, obturant-los i provocant embòlies, com en les persones. També sabem que aquest escenari és més vulnerable a altres amenaces, com les plagues i els incendis forestals.

Newsletter