Estrabisme de l'adult: causes, símptomes i tractament

25/11/2025

Què és?

L'estrabisme és una condició ocular en la qual existeix una falta de paral·lelisme o alineament dels ulls, de manera que cadascun mira en una direcció.

Es pot classificar en diferents tipus. En funció de la seva direcció, l'estrabisme pot ser: convergent o endotropia (l'ull desviat es dirigeix cap a dins), divergent o exotropia (l'ull desviat es dirigeix cap a fora), hipotropia (l'ull desviat es dirigeix cap avall). La desviació es pot presentar de manera constant o intermitent, i aparèixer solament en moments de cansament, febre o desatenció. Finalment, pot ser comitant, quan la desviació és la mateixa en les diferents posicions de la mirada, o incomitant, quan el grau de desviació varia depenent de la direcció de la mirada.

Encara que és una patologia que s'associa comunament a la infància, l'estrabisme pot desenvolupar-se a qualsevol edat: és congènit si apareix abans dels 6 mesos de vida, adquirit infantil, si debuta a partir dels 2-3 anys, o de l'adult, si s'inicia en l'edat adulta.

Causes de l'estrabisme en adults

L'estrabisme de l'adult pot aparèixer com a descompensació d'un estrabisme infantil o bé ser secundari a altres factors com ara:

• Malalties neurològiques: miastènia greu, esclerosi múltiple o altres malalties neuromusculars.
• Malalties sistèmiques: malaltia tiroidal (orbitopatia tiroidal o malaltia de Greus), diabetis mellitus, hipertensió arterial.
• Malalties oculars: miopia magna.
• Tumors del sistema nerviós central
• Accidents cerebrovasculars: infarts o hemorràgies cerebrals
• Traumatismes: cranioencefàlics, orbitaris.
• Cirurgia ocular prèvia: cataractes, glaucoma, despreniment de retina, parpelles (blefaroplàstia), estrabisme…
• Associat a l'edat: per laxitud dels teixits implicats en el moviment ocular
• Estrabisme sensorial: per baixa visió en un ull.

Símptomes de l'estrabisme adquirit

La simptomatologia de l'adult difereix de la que trobem en l'estrabisme infantil, ja que en el cas del nen, el cervell es troba en plena etapa de desenvolupament visual i posseeix major plasticitat, amb el que adoptarà mecanismes de supressió (anul·lar un ull) per a evitar la diplopia (veure doble) i la confusió.

El pacient amb estrabisme adquirit en l'edat adulta pot presentar diverses manifestacions clíniques, entre les quals s'inclouen:

• Diplopia o visió doble: percepció de dues imatges d'un mateix objecte
• Superposició o confusió de les imatges
• Problemes de percepció de profunditat: dificultat per a calcular distàncies
• Fatiga ocular o astenopia: sensació de cansament o malestar en els ulls
• Cefalea o mal de cap: a causa de l'esforç constant per a intentar compensar la falta d'alineament dels ulls
• Pèrdua de la visió binocular: reducció de la capacitat dels ulls per a treballar junts, la qual cosa portarà a una reducció del camp visual efectiu.
• Torticoli: posició anòmala del cap per a evitar la visió doble o alleujar la simptomatologia
• Baixa autoestima i major risc de desenvolupar ansietat/depressió: per l'impacte psicosocial a causa del defecte cosmètic que comporta la desviació.

En els casos d'un estrabisme infantil descompensat en l'edat adulta, així com en l'estrabisme sensorial, el pacient no sol acusar visió doble, encara que a vegades sí que pot referir astenopia o malestar ocular.

Diagnòstic

Per a un adequat diagnòstic resulta fonamental una exploració completa per part de l'oftalmòleg especialista per a:

• Avaluar l'agudesa visual i refracció (hipermetropia, miopia, astigmatisme).
• Explorar el segment anterior i segment posterior del globus ocular.
• Estudiar la motilitat ocular i coordinació de tots dos ulls amb el cervell visual (examen sensorial)
• Descartar, en determinats casos, la presència de patologia sistèmica mitjançant proves de neuroimatgeria i realitzar una valoració conjunta amb altres especialistes.

Tractament

El tractament dependrà del tipus i causa d'estrabisme, i inclou diferents opcions terapèutiques com:

1. Correcció òptica

Ús d'ulleres o lents de contacte. Poden ajudar a corregir o millorar l'alineament en determinats tipus d'estrabisme, com l'estrabisme acomodatiu.

2. Prismes

Vidres “especials” en forma de tascó que modifiquen la direcció dels raigs lluminosos i per tant la imatge. No modifiquen la posició dels ulls sinó que alleugen la visió doble, per la qual cosa no corregeixen el problema de base. Són d'utilitat en casos amb angles de desviació petits.

3. Teràpia visual

Exercicis específics per a millorar la coordinació binocular en determinats casos com les exofòries o exotropies intermitents de baixa magnitud amb insuficiència de convergència fusional.

4. Toxina botulínica

Es tracta d'una substància neuromoduladora que paralitza temporalment els músculs, aplicant-se per tant en els músculs amb un excés d'activitat per a aconseguir un reequilibri de les accions musculars i de l'alineament ocular. Està indicat en determinats tipus d'estrabisme, com en les paràlisis oculomotores.

5. Cirurgia dels músculs extraoculars

Permet restaurar el paral·lelisme ocular i la cooperació de tots dos ulls, millorar la percepció de l'espai i camp visual, alleujar la simptomatologia, corregir el torticoli i millorar l'aspecte cosmètic.

6. Tractament de la causa subjacent

A vegades l'estrabisme pot requerir un abordatge multidisciplinari que involucri a oftalmòleg, internista, neuròleg. En alguns d'aquests casos, tractar la condició mèdica primària pot solucionar per si mateix l'alineament ocular.

L'estrabisme de l'adult no sols compromet la visió, sinó també la qualitat de vida, podent arribar a ser molt incapacitant per a qui ho pateix. La presència d'un ull desviat pot generar una gran inseguretat en les relacions personals i la simptomatologia que provoca pot dificultar la realització de tasques quotidianes com llegir o conduir.

Al contrari del que molta gent pensa, l'estrabisme es pot tractar amb èxit a qualsevol edat. En el Centre d'Oftalmologia Barraquer, comptem amb un equip especialitzat en el diagnòstic i tractament de l'estrabisme en l'edat adulta, a través de procediments tant mèdics com quirúrgics.

Encara que és una afecció ocular que no sempre es pot prevenir, realitzar revisions periòdiques amb l'especialista permetrà un diagnòstic i tractament precoç, un millor pronòstic i evitarà el desenvolupament de futures complicacions.

Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer