Parlem amb el Professor Rafael I. Barraquer

18/01/2018

Parlem amb el Prof. Rafael I. Barraquer perquè ens expliqui algunes de les últimes novetats en oftalmologia i en la cirurgia ocular.

La cirurgia refractiva: Què és? En quins casos s'aplica i quan es recomana? I quins tipus de làser s'utilitzen? Quina és l'última novetat en aquest tipus de cirurgia?

La cirurgia refractiva és la que corregeix quirúrgicament els defectes de la refracció (òptica) ocular, com la miopia, la hipermetropia o l'astigmatisme. Pot practicar-se a la còrnia, típicament amb làser, o mitjançant implant d'una lent dins de l'ull, segons els casos. Es fan servir diversos tipus de làser, des dels que esculpeixen el teixit com el làser d’excímers fins als que tallen plans com el làser de femtosegons. Hi ha constants avenços i novetats, potser una de les fronteres més actuals sigui el tractament de la presbícia.

Hi ha algun tipus d'intervenció per corregir la vista cansada?

La presbícia o vista cansada es relaciona, com hem esmentat, amb la cirurgia refractiva, però amb una diferència crucial: és un defecte dinàmic, és la pèrdua de la capacitat de canviar el punt focal (de lluny cap a prop, per llegir, etc.) . D'aquí la dificultat de la seva correcció, ja que la cirurgia refractiva convencional té només un efecte estàtic. Això es reflecteix en una gran proliferació de tècniques, no totes amb la mateixa efectivitat ni les mateixes indicacions. Simplificant molt, l'única cirurgia que la compensa del tot, sense recuperar encara la funció del vint, és avui dia el recanvi del cristal·lí (amb o sense cataracta) per una lent intraocular multifocal.

En quins casos es porta a terme el trasplantament de còrnia? És una operació freqüent? Quins pacients són candidats?

La còrnia és la principal lent de l'ull i la seva finestra al món exterior. Múltiples malalties o agressions externes poden fer-li perdre la seva transparència o la seva qualitat òptica. Atès que la seva capacitat de reparació és limitada, en moltes situacions només pot recuperar-se la seva funció mitjançant un trasplantament. Entre les causes més freqüents trobem malalties degeneratives com el queratocon o el fracàs endotelial i cicatrius o "leucomes" deixats per infeccions o traumatismes.

Què es fa en casos d'estrabisme? S'opera sempre a la infància o també a l'edat adulta?

Existeixen molts tipus d’estrabismes, des dels congènits fins als adquirits sigui durant la infància o en l'edat adulta. Segons els casos, poden necessitar o no cirurgia. Un dels tipus més freqüents d'estrabisme en la infància es deu a un problema refractiu i sovint es corregeix amb ulleres, sempre a criteri de l'oftalmòleg especialista.