Què són?

Les malposicions palpebrals són els canvis en la posició correcta de les parpelles, siguin les superiors o les inferiors. Aquestes alteracions són freqüents i afecten l'estètica normal de les parpelles i poden provocar problemes visuals en casos determinats.

Símptomes

Segons el tipus de malposició palpebral, els símptomes que pot presentar el pacient són diferents. La ptosi, si afecta l'eix de visió, pot provocar una disminució del camp visual. Els pacients amb entropi poden tenir sensació de fregament amb la superfície ocular, llagrimeig, irritació o, fins i tot, pot afectar la visió si causa ferides de còrnia. L'ectropi pot provocar irritació, enrogiment de la superfície ocular, sensació de cos estrany, llagrimeig i predisposició a patir infeccions de la superfície ocular.

Causes

El canvi en la posició de les parpelles acostuma a ser secundari a una pèrdua d'elasticitat dels teixits causada per l'envelliment, tot i que les malposicions també poden aparèixer com a resultat d'una paràlisi del nervi facial o de cicatrius. L'envelliment, però, n'és la causa principal.

Tipus

  • La ptosi és la caiguda de la parpella superior, amb dificultat per obrir-la voluntàriament. En alguns casos és tan severa que la parpella cobreix l'eix de la pupil·la i impedeix una visió correcta en l'ull afectat.
  • L'entropi és l'eversió cap endins de la parpella, tant de l'inferior (més freqüent) com de la superior, i provoca el fregament de les pestanyes en la còrnia i la superfície ocular.
  • L'ectropi és la rotació cap enfora de la parpella inferior. Molt sovint provoca que la llàgrima s'acumuli a mig camí sense que pugui drenar, i és habitual que el pacient noti llagrimeig.

Prevenció

Les malposicions no tenen prevenció, però sí que es poden tractar precoçment, ja que es poden diagnosticar mitjançant un examen oftalmològic.

Tractament

Les malposicions es tracten amb cirurgia amb la finalitat de recol·locar la parpella perquè recuperi la seva funció i aparença estètica. En el cas de pacients amb ptosi, la cirurgia actua sobre el múscul elevador de la parpella superior per reposicionar-lo, fer que l'alçada de la parpella sigui la correcta i permetre una bona visió. La cirurgia es pot fer per via externa (a través de la pell) o per via interna (a través de la conjuntiva): la tria d'una tècnica o d'una altra depèn del resultat d'un test que es realitza a la consulta de l'oftalmòleg.

Per a l'entropi i l'ectropi és important fer una valoració correcta de totes les estructures de la parpella per poder seleccionar la millor opció de tractament en cada cas. Per exemple, en pacients que han estat sotmesos a cirurgies o que tenen cicatrius secundàries a accidents, la tècnica quirúrgica d'elecció està encaminada a reconstituir la capa de la parpella afectada, bé sigui la pell o bé la conjuntiva, per mitjà d'empelts. En cas que sigui degut a l'edat, la cirurgia acostuma a ser la tira tarsal, en la qual per mitjà d'una petita incisió a la vora externa de l'ull s'ancora novament el marge de la parpella al cantell ossi per tornar-lo a col·locar en la posició normal.

En la major part dels casos, les diferents cirurgies existents ofereixen una solució immediata a la malposició palpebral i les complicacions associades.

Professionals que tracten aquesta especialitat

Preguntes freqüents

Newsletter