Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

Què és?

La queratopatia bul·losa, també denominada queratopatia edematosa, consisteix en la alteració corneal produïda per l'entrada de fluid a la còrnia a causa d'una alteració a l'endoteli, la capa cel·lular corneal interna. Aquesta disfunció de l'endoteli provoca una entrada d'humor aquós a l'interior de la còrnia, especialment en les capes més superficials al començament, i es formen unes microvesícules o bul·les, d'aquí la denominació.

Quan es produeix aquest edema corneal, la còrnia perd la transparència i la visió es veu afectada.

Símptomes

Inicialment, el pacient comença a notar visió borrosa als matins en llevar-se perquè de nit tenim els ulls closos molt de temps. El tancament de parpelles evita l'evaporació normal del fluid intracorneal i la còrnia es fa més gruixuda.

Posteriorment la sensació de visió borrosa es perllonga durant el dia. Comencen a aparèixer les vesícules o bul·les corneals, les quals finalment es poden trencar i provocar un dolor agut intens. Si el pacient no és tractat, aquesta situació es pot allargar en el temps, amb dolor crònic, fins que al capdavall es produeix una reacció de cicatrització i de mica en mica van desapareixent els símptomes, encara que el pacient veu molt afectada la visió.

Causes

La causa de la queratopatia bul·losa és l'alteració de la capa cel·lular més interna de la còrnia, anomenada endoteli. L'endoteli corneal és una única capa de cèl·lules amb la funció d'actuar com a barrera perquè l'humor aquós —líquid que ocupa la cambra anterior de l'ull— no entri a l'interior de la còrnia i la faci opaca, de la mateixa manera que l'aigua pot entelar el vidre d'un rellotge si hi entra a dins. 

Qualsevol malaltia o causa externa que alteri el funcionament normal de l'endoteli provocarà un edema corneal amb queratopatia bul·losa.

Les causes més freqüents són les distròfies congènites de l'endoteli, com la distròfia de Fuchs, i els traumatismes quirúrgics que es produeixen durant una cirurgia de cataractes. Cal tenir en compte que naixem amb un nombre i densitat determinats de cèl·lules endotelials que van minvant progressivament al llarg de la vida.

Aquestes cèl·lules no tenen la capacitat demostrada de regenerar-se en condicions normals, per la qual cosa una disminució molt important del nombre comportarà l'aparició d'una queratopatia bul·losa.

Tractament

En les persones que tenen una malaltia congènita no podem, ara per ara, realitzar cap tractament preventiu, malgrat que els darrers anys s'està treballant molt per conèixer el funcionament de l'endoteli corneal i per desenvolupar tractaments farmacològics que en millorin els mecanismes de reparació.

En canvi, en els casos que són secundaris al trauma quirúrgic, evidentment emprar una tècnica quirúrgica depurada i substàncies protectores durant la cirurgia prevé la lesió endotelial intraoperatòria i evita que aparegui aquesta complicació.

El tractament de la queratopatia bul·losa és el trasplantament de còrnia, generalment en la modalitat de trasplantament laminar posterior, conegut pels acrònims en anglès DSAEK o DMEK.

Mitjançant la cirurgia, el cirurgià extreu delicadament l'endoteli danyat i el reemplaça per un de sa procedent d'un donant, col·locant-lo en posició per mitjà d'una bombolla de gas o aire. El pacient ha de romandre en repòs uns quants dies per facilitar que la bombolla que subjecta el trasplantament ajudi a fixar-se en la cara posterior de la còrnia perquè no es desenganxi, una complicació que s'ha de resoldre amb la injecció de més gas. Aquesta mena de trasplantament laminar es fa sota anestèsia local i requereix tan sols algunes hores o un dia d'ingrés per tal de vigilar que estigui en bon estat.

En la gran majoria dels casos s'assoleix una excel·lent recuperació de la transparència corneal, i la visió es pot recuperar completament si no hi ha cap altra patologia concomitant que afecti la retina o el nervi òptic. El rebuig del trasplantament és possible, però molt poc freqüent. En els casos en què la queratopatia bul·losa duri ja molts anys i hi hagi una cicatrització de les capes més superficials de la còrnia, cal plantejar-se un trasplantament corneal complet, cosa que allarga el postoperatori i la recuperació visual perquè requereix sutures, tot i que el pronòstic també acostuma a ser molt bo si es realitza un seguiment postoperatori adient.

Actualment, en alguns casos especials de distròfies de Fuchs en què es produeix una disfunció de l'endoteli, s'està eliminant l'endoteli central quirúrgicament i administrant un col·liri que facilita la cicatrització endotelial amb resultats prometedors, però encara es troba en estudi per la comunitat científica oftalmològica.

En casos en què no es consideri el trasplantament, l'ús de lents de contacte terapèutiques com a embenat, combinat amb solucions de clorur de sodi hipertòniques per eliminar l'edema corneal, pot representar un tractament conservador.

Professionals que tracten aquesta especialitat

Preguntes freqüents

  • En general s'aconsella esperar un parell o tres mesos per valorar si l'edema és recuperable o persistent. En cas que la còrnia no s'aclareixi passat aquest període prudent de temps, es pot plantejar un trasplantament endotelial, que acostuma a resoldre el problema en la gran majoria de casos.

  • Aconsellem la cirurgia en funció de l'agudesa visual del pacient i dels seus símptomes. Actualment, en fer-se el trasplantament endotelial recomanem no esperar fins a fases avançades, per tal d'assolir els millors resultats visuals. No hi ha cap percentatge de visió a partir del qual aconsellem la cirurgia o no; això dependrà de com es trobi el pacient en la vida diària.

Newsletter