Obstrucció del conducte lacrimal en bebès

08/01/2026

L'obstrucció del conducte lacrimal congènita (OVLC) és la patologia de la via lacrimal més freqüent en nens menors d'un any. A continuació, t'expliquem quins són els seus símptomes, com es diagnostica i quins tractaments existeixen, des del massatge fins a la cirurgia, si és necessària.

Per què es produeix l'obstrucció del conducte lacrimal en bebès?

Funcionament normal de la via lacrimal

La glàndula lacrimal s'encarrega de produir la llàgrima, que neteja l'ull i l'hidrata. Aquesta llàgrima, després de netejar i lubrificar, drena al nas a través de la via lacrimal.

Causa de l'obstrucció lacrimal en bebès

En néixer, alguns bebès tenen una persistència d'una membrana al final del conducte lacrimal (a nivell de la vàlvula de Hasner), provocant així una obstrucció mecànica de la via. Aquesta és una de les causes més freqüents d'obstrucció de la via lacrimal congènita (OVLC). Aquesta obstrucció pot ser unilateral o bilateral.

Quins són els símptomes de l'obstrucció lacrimal en bebès?

Els símptomes habituals són el llagrimeig, que sol cridar l'atenció perquè és visible fins i tot quan el bebè està tranquil, i pot empitjorar amb el fred i el vent. Es poden observar a vegades crostes seques en les pestanyes, secrecions, conjuntivitis de repetició… i a vegades també s'observa irritació de la pell de la parpella perquè el propi llagrimeig irrita la pell i ells mateixos es freguen. Aquests símptomes apareixen des del naixement o en els següents dies/setmanes.

Com es diagnostica l'obstrucció lacrimal congènita?

Valoració mèdica i diagnòstic diferencial

Si sospitem que el nostre bebè pot tenir una OVLC, es pot realitzar una consulta amb el pediatre i/o oftalmòleg per a descartar altres causes de llagrimeig (no tan comuns).

Tractament de l'obstrucció del conducte lacrimal en bebès

Tractament conservador durant el primer any

Generalment la OVLC es corregeix per si sola els primers mesos de vida, sobretot durant els sis primers. Malgrat això, aconsellem a les famílies que, durant el primer any, ajudin aquest llagrimer a obrir-se realitzant un massatge de Crigler. És una cosa realment senzilla i indolor; es realitza lliscant el dit cap avall, a nivell del llagrimer fent pressió de manera que s'intenta “trencar” la membrana (en augmentar la pressió hidroestàtica dins del sac lacrimal). També aconsellem realitzar rentades de l'ull amb sèrum fisiològic.

En alguna ocasió, molt poc freqüent, pot administrar-se algun col·liri antibiòtic.

Intervenció quirúrgica si no hi ha millora

En la majoria de pacients s'obre el llagrimer abans del primer any, però si a l'any els símptomes persisteixen, és quan ja el pediatre el derivarà a l'oftalmòleg oculoplàstic/pediàtric.

Segons l'edat del pacient i evolució del quadre, s'indicaran diferents tècniques a realitzar en quiròfan. Es pot desobstruir mitjançant un sondatge (usant una espècie de filferro fi), o bé un sondatge i una intubació col·locant un tubet de silicona que posteriorment es retirarà, o bé usar un catèter amb una pilota, que s'infla i així es dilata i obre el canal d'aquesta manera.

En molt poques ocasions hem de realitzar la cirurgia de la dacriocistorrinostomia (DCR); la indicarem en casos en els quals hi ha una infecció severa del sac lacrimal o perquè falli algun dels mètodes esmentats anteriorment.

L'obstrucció lacrimal en bebès sol resoldre's de manera espontània durant els primers mesos. En Barraquer entenem la preocupació de les famílies, i per això oferim un enfocament personalitzat i progressiu: des del massatge fins a les tècniques quirúrgiques més avançades només quan és estrictament necessari.

Dr. Rob van der Veen, oftalmòleg del Centre d’Oftalmologia Barraquer