Curiositats visuals: el moviment il·lusori

En el nostre món audiovisual rebem, cada vegada més, una barreja d’imatges fixes i vídeos en moviment. Normalment distingim tots dos tipus sense problema. Però estem segurs que sempre serà així? Les il·lusions de moviment qüestionen aquesta frontera entre allò fix i allò mòbil.

Si deixem vagar una mica la mirada sobre els rosetons o “serps” de la imatge, aquests semblen girar, desafiant la nostra convicció que són una imatge fixa. L’efecte arriba a cessar si ens fixem en un dels centres en concret. Aquesta il·lusió, creada el 2003 per Akiyoshi Kitaoka, de la Universitat Ritsumeikan de Kyoto, té antecedents venerables que es remunten a Hermann von Helmholtz, el cèlebre físic del segle XIX i inventor de l’oftalmoscopi.

Altres imatges estàtiques poden crear il·lusió de moviment, ja sigui en moure la figura o els ulls, en allunyar-la o apropar-la, o simplement pels micromoviments de fixació.

L’explicació, en el cas de la figura d’Ouchi, estaria en els mecanismes de compensació que normalment estabilitzen la imatge percebuda malgrat els moviments oculars. La presència de dos patrons oposats (vertical i horitzontal) crearia un conflicte entre el procés que computa la direcció local del moviment i el que integra aquesta informació en l’espai i decideix si les diferents zones són objectes o plans diferents.

Tanmateix, les serps de Kitaoka semblen girar sense que moguem en absolut el paper o els ulls. Això es deuria a una certa disposició seriada de les luminàncies —efecte que pot obtenir-se amb figures de grisos, tot i que les sèries de colors el reforcen.

Com que els salts de més contrast tenen una latència perceptiva més curta que els de contrast baix, una sèrie de tons “ondulant” crearia la sensació de “direcció preferent”. Segons la disposició de les taques de color, es poden crear il·lusions de rotació circular, cilíndrica, de desplaçament lateral, d’ondulacions, de pulsacions, d’expansió o contracció, etc. El web de Kitaoka (www.ritsumei.ac.jp/~akitaoka/index-e.html) mostra una infinitat d’exemples.

Les il·lusions de moviment són eines poderoses per desentranyar el funcionament de la percepció visual, ja que posen a prova els mecanismes que ens doten de capacitats (sorprenents, encara que no en siguem conscients) com la de computar la trajectòria d’allò que es mou —i atrapar així una pilota, per exemple— o reconèixer un objecte com a estàtic malgrat els moviments constants de la nostra mirada.

Professor Rafael I. Barraquer, director mèdic del Centre d’Oftalmologia Barraquer