Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

15/03/2016

La medicina sempre ha estat una vocació, o tenies altres professions al cap?

Des de molt petita vaig tenir clar que volia ser metge. La veritat és que mai em va passar pel cap cap altra professió. Com el meu pare és oftalmòleg, la medicina sempre ha estat molt present en l'ambient familiar, i això en certa manera, va haver de fer efecte en la meva elecció.

Com vas arribar al Centre d'Oftalmologia Barraquer? Sempre ha estat la teva primera opció a on fer la residència?

El meu pare també es va formar a la Barraquer i sempre m'ha transmès el seu orgull i admiració per la institució. Després de prendre la decisió de dedicar-me a l'oftalmologia acudia amb freqüència a visitar-lo i a veure les seves cirurgies a través de l'amfiteatre. El Centre Barraquer ha estat i continua sent referent mundial en la seva especialitat i el Professor Joaquim Barraquer és una autoritat en la història de l'oftalmologia. Poder formar-se sota la seva tutela és un privilegi i sempre va ser una il·lusió que finalment vaig poder dur a terme.

Quines característiques fan que el Centre d'Oftalmologia sigui com és avui en dia?

Des de la seva fundació el Centre ha estat a l'avantguarda de l'oftalmologia. Representa quatre generacions de treball innovador, que ha revolucionat la forma en què moltes patologies són diagnosticades i tractades. Compta amb una coordinada jerarquització de manera que cada un dels integrants de l'equip està subespecialitzat en diferents àrees, garantint així una assistència integral i individualitzada. Aquesta tradició d'excel·lència ha estat decisiva per donar al Centre reconeixement mundial com una institució excepcional en docència, investigació i cura dels pacients. L'equilibri entre el rigor científic i l'alt grau d'humanitat i dedicació als pacients confereix al Centre un estil únic i intransferible.

Per què et vas decantar cap a l'estrabisme com una subespecialització? Algun factor d'interès en particular?

Tant la meva elecció per l'oftalmologia com la meva posterior decisió de subespecializar-me en estrabisme són passos que vaig tenir sempre clars en la meva carrera. És una especialitat que sempre m'ha resultat interessant, ja que és molt completa; consta de dues vessants diferenciades, d'una banda l’oftalmologia pediàtrica i l'estrabisme infantil, i de l'altra l'estrabisme de l'adult, de manera que permet abastar un ampli ventall de patologies. Com a pràctica diària, visitar nens no és comparable a res. La consulta pediàtrica és francament gratificant i va ser un dels punts decisius en la meva elecció. A més, l'estrabisme és una subespecialitat quirúrgica. Amb les tècniques actuals podem garantir que el nen desenvolupi adequadament la seva visió, evitar la visió doble que pateixen alguns pacients i millorar l'aspecte estètic. En aquest sentit, la cirurgia dóna molt bons resultats i és molt estimulant.

Hi ha algun moment que has considerat de màxima plenitud o satisfacció en el teu treball com a metge?

En el meu cas, dedicant-me sobretot al pacient infantil, el sistema visual està en ple desenvolupament, el fet de poder evitar la ruïna visual d'un ull és un dels aspectes més enriquidors. Recordo el primer pacient que vaig tractar amb ulleres i pegats quan vaig iniciar la meva subespecialització. En uns mesos va passar de "visió de formes" a tenir una bona agudesa visual. La cara d'alegria del nen i la satisfacció dels pares és una cosa que difícilment s'oblida.

Quan vas anar a participar com a metge voluntari a l'Àfrica amb la Fundació Barraquer, com t'esperaves que seria l'experiència?

Havia vist fotos d'anteriors expedicions, i companys que hi havien participat m'havien parlat de la seva experiència. De manera que estava emocionada de tenir l'oportunitat de posar per fi els meus peus, ulls i mans allà. Afrontava la nova aventura amb molta il·lusió i alhora amb respecte, ja que sabia que m'esperaven dies d'intens treball en unes condicions no tan òptimes com a les que estava acostumada.

I al final com va ser, comparat amb el que t'esperaves trobar?

Em va impactar molt la duresa del que vaig veure. El treball va ser molt intens, però la recompensa va ser encara més gran, superant qualsevol expectativa prèvia que hagués pogut tenir. Veure en primera persona com els canvia la vida a aquests pacients després de la cirurgia de cataractes i la seva cara d'alegria en recuperar la visió, t'aporta tal grau de satisfacció que és difícil poder transmetre-ho. És una experiència que sens dubte enganxa. He tingut la sort de col·laborar ja en 5 expedicions amb la Dra. Elena Barraquer i sempre arribo esgotada però feliç per la sensació de la feina ben feta i per haver contribuït d'alguna manera a millorar la qualitat de vida d'aquestes persones que tant ho necessiten.

Newsletter