Estrabisme infantil: senyals d’alerta

La detecció precoç de l’estrabisme infantil és fonamental per garantir un desenvolupament visual adequat i evitar seqüeles a llarg termini.

L’estrabisme és la manca d’alineació dels ulls, de manera que no miren en la mateixa direcció. És una patologia freqüent en la infància i, tot i que podria semblar només una qüestió estètica, pot afectar el desenvolupament de la visió.

Les causes de l’estrabisme en la infància són variades. Pot aparèixer en infants completament sans, associar-se a defectes de refracció, a l’ús de dispositius electrònics, a la prematuritat, tenir un component hereditari o ser conseqüència de malalties neurològiques, sistèmiques o oculars.

Durant els primers mesos de vida és habitual que el nadó pugui desviar els ulls de manera ocasional, ja que el sistema visual és immadur i la cooperació de tots dos ulls amb el cervell (cooperació binocular) no s’ha desenvolupat completament. Tanmateix, a partir dels 4-6 mesos, els ulls s’haurien de mantenir alineats de manera estable.

Hem de recordar que la maduració de la visió requereix un llarg aprenentatge que s’inicia en el naixement i culmina aproximadament als 8-9 anys, i que els primers 4 anys són els de més plasticitat. Quan un ull es desvia, el cervell de l’infant pot començar a ignorar la imatge procedent d’aquest ull per evitar l’aparició de diplopia o visió doble.

Si aquesta situació es manté, hi ha risc de desenvolupar ambliopia o «ull gandul» i, si no es tracta a temps, la disminució de la visió pot esdevenir permanent. Per això, el diagnòstic precoç és fonamental.

Quins senyals d’alerta han de tenir en compte les famílies?

És recomanable consultar l’oftalmòleg especialista si un ull es desvia de manera constant o intermitent més enllà dels 4-6 mesos d’edat; si l’infant entreclou o pica l’ullet o gira el cap per fixar-se en els objectes; si es frega un ull amb freqüència; si sembla tenir dificultats per calcular les distàncies; si es queixa sovint de cefalea en sortir de l’escola o presenta fatiga visual i dificultat amb la lectura; si hi ha antecedents familiars d’estrabisme o ambliopia; o si apareix una desviació de manera brusca o visió doble. També s’ha de valorar qualsevol desviació ocular acompanyada de pupil·la blanca, ptosi palpebral (caiguda de la parpella) o disminució de la visió.

L’estrabisme infantil no es pot prevenir. Encara que no hi hagi simptomatologia aparent, tots els infants haurien de fer-se una exploració completa per part de l’oftalmòleg especialista entre els 2-3 anys d’edat. El diagnòstic precoç és clau per garantir un desenvolupament visual adequat dels més petits de casa.

Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui, oftalmòloga del Centre d'Oftalmologia Barraquer