Preguntes freqüents sobre l’ull sec
24/04/2024
04/06/2018
El 1934 s'inicia la construcció de la casa, consultori i clínica oftalmològica del doctor Ignasi Barraquer. El projecte va ser de l'arquitecte Joaquim Lloret.
L'arquitecte ja havia dissenyat la casa particular del doctor Barraquer a l'avinguda Pearson, 25, coneguda com "La Masia" el desembre del 1925. Una construcció noucentista amb elements gòtics.
La clínica constava inicialment de tres plantes: al soterrani es trobaven les instal·lacions generals i la maquinària que el doctor tenia per a la creació i perfeccionament d'aparells oftalmològics; a l'entresol el laboratori fotogràfic i les dependències del conserge; a la planta baixa el consultori i la clínica, museu i biblioteca; al primer pis les habitacions del pacients i menjador; al segon pis, habitacions del personal auxiliar i a la darrera, la tercera, l'habitatge del doctor i el solàrium; a la terrassa es trobaven el s safarejos.
Es va inaugurar el 1941 i sembla que en seu disseny participà molt activament el propi doctor Barraquer tant en l'aspecte exterior com en l'interior i en el mobiliari.
L'edifici, racionalista, està inspirat en l'expressionisme alemany d'Erich Mendelsohn amb la seva façana arrodonida i tot un seguit de finestres corregudes. Les plantes s'organitzen al voltant de dos patis centrals que il·luminen tota la clínica), el disseny interior és el propi de l'art déco del qual és notable l'escala de cargol. L'angle de façana era rematat per un cos circular (solàrium vidrat) desaparegut en l'ampliació.
Joaquim Lloret i Homs va néixer a l'antic poble, ara districte, de Sarrià el 1890 i va morir a Barcelona el 1988. Es va titular a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1915, tenint com a companys de promoció, entre d'altres, a Francesc Berenguer Bellvehí (fill del col·laborador homònim de Gaudí), a Eusebi Bona, un dels principals arquitectes del noucentisme català, i a Isidre Puig Boada, un dels continuadors als anys 50 de les obres de la Sagrada Família.
La majoria de les obres de Lloret Homs són d'estètica noucentista, tot i que als anys 30-40 conreà el racionalisme, com en el cas que ens ocupa, i tornà després de la Guerra Civil al noucentisme més monumentalista, propi de l'arquitectura de l'Autarquia. La majoria de la seva obra es troba a Sarrià.
Cal esmentar:
1918 Torre San Fernando, actual comissaria dels Mossos d'esquadra, a Margenat-Iradier
1920/21 Torre Sant Isidre (Baltasar Garriga), ara Clínica Creu Blanca, Reina Elisenda amb JV Foix
1925 Can Piera, Major de Sarrià, 89
1927 Laboratoris Doctor Andreu, actualment desapareguts, Moragas-Folgueroles
- Restaurant "Núria" a la Rambla, aquest racionalista
1932/35 Cases Francesc Sangrà, Muntaner, 462-466 - Herzegovina
1935 Casa Francesc Sangrà, Herzegovina, 14 en un estil completament diferent a l'anterior
1940/44 Grup "El Rancho Grande", Via Augusta, 170-180-Muntaner-Santaló
Fora de Barcelona, té obres a Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Sant Boi, L'Hospitalet i Sant Andreu de Llavaneres, d'aquesta darrera població cal esmentar les torres Matas (1921/23, c/ Clòssens) i el Sindicat Agrícol del 1932 al c/ Munt
El 1971 el doctor Joaquim Barraquer sol·licità l'ampliació de la Clínica a l'arquitecte Salvador Capella, el qual féu una actuació força mimètica i respectuosa amb l'edifici existent tot i que a la façana deixa veure els pilars metàl·lics verticals que reforcen l'estructura.
Investigador en la història de l'arquitectura