Aspectes clau sobre la ptosi palpebral

Com es manifesta?

Quan es parla d’un “parpella caiguda”, generalment es fa referència al fet que la pell de la parpella superior descansa de manera que cobreix, en part, les pestanyes. Això pot generar una sensació de pesadesa, reduir el camp visual o, simplement, resultar poc estètic.

Tanmateix, en molts casos el que passa és que es presenta una ptosi de la parpella superior, és a dir, la parpella ha descendit i el seu marge se situa en una posició massa baixa, cosa que pot donar una aparença adormida o distreta i, en ocasions, afectar significativament el camp visual.

Diferència entre ptosi i excés de pell

És important distingir entre ptosi (descens del múscul elevador de la parpella) i dermatochalasi (excés de pell). Totes dues poden coexistir i requereixen enfocaments diferents.

Principals causes de la ptosi palpebral

La causa més habitual de la ptosi és l’envelliment (un procés involutiu), tot i que l’ús de lents de contacte també és freqüent. Existeixen, a més, causes menys comunes com lesions a la parpella degudes a tumors, cicatrius o malalties neurològiques o musculars.

Ptosi involutiva (edat)

La degeneració progressiva del múscul elevador és freqüent a partir dels 50 anys.

Ús prolongat de lents de contacte

Especialment en portadors de lents toves, per la tracció mecànica repetida.

Altres causes

Lesions traumàtiques, tumors, miastènia gravis o ptosi congènita.

Opcions de tractament per a la ptosi palpebral

Atès que en la majoria dels casos la ptosi es deu a l’envelliment, a l’ús prolongat de lents de contacte o és d’origen innat, la solució habitual és de caràcter quirúrgic. En casos lleus de microptosi, es podria considerar el tractament amb toxines botulíniques, tot i que els seus efectes són temporals.

L’enfocament quirúrgic varia segons les característiques de cada pacient. A continuació, s’exposen les tècniques que emprem amb més freqüència en la nostra pràctica actual:

Abordatge intern per a micro o mini ptosi

Si una o ambdues parpelles es troben lleugerament deprimides, en moltes ocasions es poden corregir mitjançant un abordatge intern. Això significa que el procediment es realitza des de l’interior de la parpella, sense necessitat de fer una incisió a la pell. Sota anestèsia local, s’elimina una petita quantitat de teixit de l’interior de la parpella; en cas de col·locar-se sutura, aquesta es retira aproximadament al cap d’una setmana.

Actualment, especialment quan la correcció de la ptosi es combina amb una blefaroplàstia per eliminar l’excés de pell a les parpelles superiors, se sol realitzar la cirurgia sense utilitzar sutures, cosa que redueix el temps operatori i evita possibles irritacions corneals, tot i que l’efecte final s’apreciï de manera una mica més gradual.

Reparació del múscul elevador

En casos de ptosi més marcada, és necessari intervenir sobre el múscul elevador de la parpella superior. Durant aquest procediment, es plega i es reubiquen tant el múscul com el seu tendó a la seva posició original, corregint així la caiguda de la parpella.

Aquest procediment també es pot realitzar mitjançant un abordatge posterior, conegut com a “avanç de la línia blanca” o “reinserció posterior de l’elevador”, fet que resulta especialment adequat en pacients joves amb bona funció muscular i quan no és necessari eliminar excés de pell, evitant incisions externes.

Tractament en ptosi congènita

Per a la ptosi congènita, l’opció de primera elecció és la resecció de l’elevador. En aquest cas, s’opera el múscul elevador de la parpella superior i es procedeix a resecar-lo (o escurçar-lo) abans de reinserir-lo.

Si la funció muscular és insuficient i l’infant presenta dificultats per utilitzar adequadament l’ull (en estar parcialment cobert per la parpella), es recorre a una cirurgia de suspensió de la cella per crear una nova connexió i prevenir el desenvolupament d’un ull gandul.

Importància del diagnòstic diferencial abans d’una cirurgia estètica

El missatge clau és que qualsevol pacient que consideri una cirurgia estètica de parpelles ha de buscar assessorament professional per descartar la presència d’una ptosi subjacent. Si no s’identifica i es corregeix en la intervenció inicial, el resultat final podria no complir les expectatives.

A Barraquer, entenem l’impacte que pot tenir la caiguda de la parpella en la teva qualitat de vida i visió. Per això, oferim un diagnòstic personalitzat i les tècniques quirúrgiques més avançades per tractar la ptosi palpebral de manera segura i efectiva.

Dr. Rob van der Veen, oftalmòleg del Centre d’Oftalmologia Barraquer