En què consisteix el tractament?

La ptosi palpebral es tracta sempre de forma quirúrgica. Quan i com operar-la dependrà de l'etiologia causant, el nivell d'afectació i l'edat del pacient.

Quan està indicat el tractament?

Les ptosis es diferencien, pel que fa al tractament, entre les que produeixen alteracions visuals i les que no. Mentre que en el primer cas s'ha de fer una cirurgia necessària per conservar la visió, en el segon es tracta de pacients que van a l'especialista cercant una millora estètica.

A banda, cal tenir en compte el cas d'infants petits amb ptosi congènita important, perquè el risc d'ambliopia ha de ser valorat de manera molt precoç.

Els infants en què s'objectiva que la ptosi és causa del desenvolupament d'una afectació visual han de ser operats de forma precoç i immediata, al més aviat possible per evitar que en el futur puguin patir conseqüències visuals permanents. Es tracta, potser, de l'únic cas de ptosi en què la cirurgia precoç és imprescindible.

Com es realitza?

Les diverses tècniques quirúrgiques de la ptosi palpebral es basen en l'estat de la funció del múscul elevador. Si, malgrat crear ptosi palpebral, la funció de l'elevador és bona, les tècniques es fonamentaran a reforçar-la. D'aquesta manera, els objectius es poden obtenir de manera més natural, predictible i senzilla.

Aquestes cirurgies consisteixen en la manipulació i reforç de l'aponeurosi del múscul. Són cirurgies fàcils de fer i d'excel·lent pronòstic.

Si la funció és molt dolenta, la cirurgia no es pot basar a reforçar-la, per la qual cosa el tractament consistirà a resoldre la funció d'aquest múscul amb tècniques de suplència, sobretot a partir del múscul frontal.

En aquells pacients que responguin a l'estimulació de l'ull amb ptosis amb gotes de fenilefrina al 10%, la cirurgia es pot realitzar de manera més senzilla, predictible i, fins i tot, sense haver de practicar cap mena de tall a la pell de la parpella.

Resultats

La cirurgia de la ptosi palpebral és una cirurgia segura i predictible en bona part de las ocasions. Excepte en els casos d'infants, sempre es fan amb anestèsia local perquè així el pacient col·labori en la cirurgia i el resultat sigui al més exacte i predictible possible.

Possibles riscs

Es tracta d'una cirurgia molt reglada i predictible. El risc més freqüent és que hi hagi una mica d'hematoma incòmode els primers dies, que desapareix ràpidament. En alguns casos el nivell palpebral obtingut no és el desitjat, per la qual cosa caldrà valorar fer-ne una correcció posterior.

Professionals que realitzen aquest tractament

Preguntes freqüents

  • El fet que la ptosi pugui respondre a diferents causes fa que hi hagi diverses tècniques per corregir-la. És feina de l'especialista recomanar a cada pacient l'opció més adient per al seu cas determinat. Per això no és recomanable refiar-se de comentaris de parents i amics amb experiències pròpies del tema, perquè cada cas és diferent i s'ha de tractar de manera individualitzada.

  • Quan la ptosi és bilateral, es mira d'atènyer la màxima simetria en la correcció. En la majoria dels casos això s'aconsegueix, però cal recordar que, fins i tot en persones sense ptosi ni cap mena de patologia palpebral, la simetria mai no és absolutament exacta.

Newsletter