Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

Què són?

Les parpelles caigudes corresponen a la patologia de ptosi palpebral. Es tracta d'una situació en què, per causes molt diverses, la parpella superior no es pot obrir normalment i, per tant, els pacients són incapaços d'obrir els ulls amb normalitat ni naturalitat. Això provoca que la visió es pugui veure afectada molt sovint per un error d'obertura palpebral.

Símptomes

Existeixen moltes i diverses causes de ptosi palpebral. Malgrat això, tots els pacients acudeixen a consulta en notar la "parpella caiguda". Pot ser una afectació merament estètica, o arribar a afectar fins i tot la visió perquè la parpella superior simplement "tapa" la pupil·la i la persona afectada és incapaç de veure-hi per aquell ull. En infants és on aquest fet és més important, perquè una posició baixa de la parpella en un ull pot comportar el desenvolupament d'un ull gandul, per la qual cosa en aquests casos ha de ser prioritària i preferent la consulta amb un especialista.

Tipus

L'etiologia de la ptosi palpebral és molt variada, fonamentalment amb afectació diversa del múscul elevador de la parpella superior. Aquest és el múscul més important en l'obertura palpebral i, quan falla la caiguda de la parpella, és pràcticament la norma.

La ptosi més freqüent és la involutiva, o aponeuròtica, que es produeix sobretot en gent gran a causa de l'envelliment. En aquests casos, el múscul elevador pot estar totalment sa, amb molt bona funció, però els processos d'envelliment n'afecten el tendó, que es coneix com a aponeurosi. Aquesta estructura s'elonga i deixa de tenir la consistència i tensió necessàries per a un bon funcionament, amb la qual cosa la parpella superior cau.

La segona etiologia més freqüent és la ptosi congènita. Es produeix en edat infantil, fins i tot després de néixer, i es basa en una fallada en la funció del múscul elevador. El pacient neix amb un múscul elevador defectuós el qual, independentment de l'estat de l'aponeurosi, no és capaç de fer correctament la seva funció. En aquests casos, si l'afectació és important i la pupil·la s'hi veu afectada, és fonamental acudir ràpidament a l'especialista per valorar la funció visual de l'ull i prevenir, sigui com sigui, que es desenvolupi una ambliopia —el que comunament s'anomena "ull gandul". Si no existeix afectació a l'eix visual, esdevé llavors una ptosi de tipus estètic i es corregirà quan el pacient o els seus pares ho considerin adient.

Altres etiologies de ptosi palpebral no tan freqüents són la mecànica, la neurogènica o la traumàtica.

Prevenció

La prevenció de la ptosi palpebral no existeix en realitat, però sí que se'n poden minimitzar els efectes en la visió de manera ràpida i precoç. Això resulta imprescindible en casos de nens petits encara en període de desenvolupament visual.

Tractament

El tractament de la ptosi palpebral sempre és quirúrgic. Segons l'etiologia causant, i sobretot segons la funció del múscul elevador, es farà servir una tècnica o una altra. Pel que fa a la precocitat del tractament, sempre dependrà, en infants, de la possibilitat que es produeixi un gandul.

Professionals que tracten aquesta especialitat

Preguntes freqüents

  • La solució quirúrgica és molt estamble en el temps. Una vegada aconseguida una posició correcta, acostuma a mantenir-se durant molts anys —si no tota la vida— sense modificacions. Una excepció a aquesta regla general són els pacients amb malalties musculars progressives, en què l'evolució de la malaltia pot comportar una nova ptosi malgrat un tractament quirúrgic totalment correcte.

  • La cirurgia de ptosi permetrà una obertura normal de la parpella, però no n'ha de modificar el tancament. Si això passés, caldrà solucionar-ho, però en cap cas es tracta d'una complicació freqüent de la cirurgia.

Newsletter