22/05/2020

Luis Miguel va arribar al Centre d'Oftalmologia Barraquer quan havia passat una mica més d'un mes de complir 16 anys. La seva mare l'acompanyava. Feia temps que estaven preocupats. En aquella època, anava a l'institut on cursava 3r d'ESO i li costava veure la pissarra amb claredat, ja no podia seguir les classes com abans. Li agradava seure al final de la classe però ara no ho podia fer perquè no llegia el que escrivien. Pensava que potser necessitava ulleres. La seva mare va buscar una òptica propera a casa seva, esperava que amb les ulleres noves tot tornaria a la normalitat però no va ser així. No van funcionar, l'optometrista de l'òptica li va aconsellar posar-se lents de contacte però tampoc va ser la solució. Va ser llavors quan la mare de Luis Miguel va parlar amb un metge amic de la família que els va aconsellar que anessin al que per a ell és "el millor centre d'oftalmologia" i així va ser com Luis Miguel va començar el seu particular camí cap a una "nova forma de veure la vida".

Luis Miguel recorda d'aquella època: "... pensava molt sobre el que em podia passar i tenia por" i les sensacions que va tenir la primera vegada que va venir al Centre, amb 16 anys: "Quan arribes a un lloc totalment nou i et fan moltes proves, sents que portes molts dies esperant que un metge et digui què et passa, tens ganes que passi. Em portaven d'una sala a una altra, tenia nervis i ganes de tornar a casa amb una solució, semblava que el matí mai s'acabava. Les màquines em feien molt de respecte i quan em van fer les fotos dels ulls, vaig sentir un centelleig que em va impressionar molt. I amb el pas dels anys, avui com aquella primera vegada, segueixo tenint la sensació que et revisen tot, tot i molt, molt bé ". Afirma que els doctors li van explicar de forma molt entenedora el que tenia, i que havia de seguir visitant i controlant els seus ulls, i segurament hauria de ser operat més endavant.

"La visió no hauria de faltar a ningú i m'agradaria donar les gràcies a tot l'equip del Centre d'Oftalmologia Barraquer perquè va canviar la meva manera de veure la vida"

Fins a aquell moment els problemes de visió no li permetien seguir el curs escolar amb normalitat, un temps més tard, va veure truncada la seva aspiració a ingressar a l'exèrcit al no superar les proves mèdiques obligatòries per afeccions als ulls. Van ser moments d'una gran incertesa i frustració. Però Luis Miguel va ser operat amb èxit. A partir d'aquell moment, va sentir que la seva vida començava a millorar.

Ara que ja han passat 15 anys d'aquella primera visita, segueix de forma periòdica acudint al Centre. Només té paraules de gratitud per als doctors que l'han atès durant aquests anys. Recorda amb especial agraïment les primeres visites amb la Dra. Elena Barraquer, quan va ser operat pel Prof. Rafael I. Barraquer, i les últimes visites amb el Dr. Borja Salvador. Per a ell tot l'equip mèdic és excel·lent com la resta de professionals: l'equip de Contactologia, els optometristes, les secretaries dels doctors, els tècnics que realitzen les proves, els recepcionistes i l'equip de Fundació, tots exerceixen la seva tasca de manera impecable.

A Luis Miguel li agradaria afegir que el seu desig és que més persones sentin la mateixa satisfacció que ell al recuperar la vista en un futur: "Sé que sempre hi ha gent en situació més extrema que la  meva i jo em sento molt afortunat de tenir la vista estable. La visió no hauria de faltar a ningú i m'agradaria donar les gràcies a tot l'equip de el Centre d'Oftalmologia Barraquer perquè van canviar la meva manera de veure la vida i va millorar enormement ".

Núria Delsors, treballadora social de la Fundació Barraquer

Newsletter