Este sitio utiliza cookies propias y de terceros. Algunas de las cookies son necesarias para navegar. Para habilitar o limitar categorías de cookies accesorias, o para obtener más información, personaliza la configuración.

31/07/2017

Amb l'arribada del bon temps, la població sol anar massivament els caps de setmana a les platges del nostre litoral i augmenta la pràctica d'esports aquàtics. És habitual que ens passem unes quantes hores diàries gaudint de les bondats de la calor, del sol i del mar descansant de l'activitat laboral setmanal. Durant el període estival nombroses persones aprofiten d'un merescut descans de vacances a les platges del nostre país o a les de variades destinacions turístiques internacionals.

L'exposició continuada al sol i l'aigua de mar comunament provoca una irritació de la superfície ocular, la qual es manifesta amb fotofòbia, enrogiment ocular, picor i llagrimeig. En general, amb l'ús de llàgrimes artificials i una bona prevenció mitjançant les ulleres de sol, els símptomes irritatius solen ser menors o no aparèixer. Però en aquelles persones que passen moltes hores sense la protecció adequada, en contacte amb l'aigua salada i exposats contínuament al sol, poden aparèixer complicacions al llarg dels anys com l'anomenat "ull del surfista".

L'exposició contínua al sol, especialment en aquelles zones on la radiació solar és elevada, conjuntament amb la irritació de l'aigua de mar poden lesionar la conjuntiva i el limbe esclerocorneal. Aquesta última zona és la situada entre la perifèria de la còrnia i la conjuntiva, membrana semitransparent que cobreix la escleròtica. En llimbs esclerocorneal se situen les cèl·lules mare de l'epiteli corneal o pell de la còrnia. Aquestes cèl·lules mare limbals s'encarreguen de la renovació de la capa epitelial corneal. L'exposició perllongada al sol i la irritació crònica se solen localitzar a la zona del limbe nasal, la part de la còrnia i conjuntiva que estan al costat dels punts lacrimals. La radiació UV solar probablement es concentraria per irradiació directa i per reflexió interna corneal a la zona nasal. Així mateix, la irritació crònica provocaria l'alliberament de substàncies inflamatòries que s'acumularien al llac lacrimal nasal. La participació de tots dos mecanismes acabaria provocant l'aparició de lesions a la còrnia i conjuntiva nasals.

La primera lesió que es pot observar com a conseqüència d'una irritació crònica és l'anomenada pingüècula. És un dipòsit blanc groguenc sobreelevat de forma triangular del qual es poden observar dos tipus; el tipus I, un pingüècula blanquinosa, arrodonida i uniforme, sense lesió a l'epiteli que la cobreix, i el tipus II, més relacionada amb l'exposició UV i en la qual s'aprecien inflamació, lesions epitelials amb producció de col·lagen anòmal i mutacions en les cèl·lules epitelials. Aquest tipus de pingüècula pot originar l'anomenat pterigi.

El pterigi és la patologia ocular coneguda com "ull del surfista" als països anglosaxons. A casa nostra també es coneix com "palmera" o "ungler". S'observa amb freqüència en persones molt exposades al sol, com agricultors, o que exerceixen altres treballs a l'aire lliure, habitants de països equatorials en els quals la radiació solar és més intensa i en persones que practiquen esports aquàtics exposats al sol de forma continuada.

Com es forma un pterigi?

Després d'un període variable en què hi ha hagut una irritació continuada de la conjuntiva nasal per l'exposició UV i per les substàncies inflamatòries acumulades a la llàgrima, es produeix una agressió contra les cèl·lules mare limbals, que muten, migren centrípetament cap a la còrnia i comença a proliferar el teixit conjuntival sobre la superfície corneal, formant-se l'anomenat pterigi. S'observa com un teixit blanquinós acompanyat de vasos sanguinis que va creixent, la zona de la conjuntiva nasal està permanent irritada i els pacients es queixen de molèsties, variables en intensitat, com picor, coïssor i enrogiment. Existeixen formes amb un major component inflamatori i major velocitat d'avanç sobre la còrnia i altres amb un component cicatricial que no solen créixer al llarg dels anys. Tot i que no es considera una patologia maligna, en alguns casos no l'hem de confondre ja que hi ha carcinomes epitelials del limbe esclerocorneal que poden simular en seu inici un pterigi i presentar una agressivitat molt més gran.

Com es tracta un pterigi?

En els estadis inicials s'ha d'instruir al pacient en la necessitat de protegir-se de les radiacions solars amb unes ulleres adequades i emprar col·liris lubricants amb freqüència per disminuir la irritació local i eliminar l'acumulació de substàncies inflamatòries a la llàgrima. S'ha de fer una fotografia de l'estat del pterigi i realitzar controls semestrals o anuals en funció del creixement. En casos en els quals es documenti una progressió òbvia, hi hagi molèsties estètiques, un inflamació crònica o una amenaça per a la visió perquè el cap del pterigi provoqui astigmatisme o pugui arribar a tapar el eix visual, s'ha de plantejar l'opció quirúrgica. La cirurgia consisteix a eliminar tot el teixit conjuntival fibrós que ha crescut, netejar i polir bé el cap que ha crescut sobre la còrnia i col·locar en substitució un empelt obtingut de conjuntiva del mateix ull, moltes vegades fixat amb un adhesiu biològic sense necessitat de sutures. Amb aquesta tècnica en mans expertes el percentatge de recidives és menor al 5%.

Hem de ser previnguts si ens trobem dins dels grups de risc per desenvolupar un pterigi i, com sempre en Medicina, la millor cura és la prevenció. Protegim els nostres ulls de la forma adequada amb unes bones ulleres de sol i tractem els signes i símptomes inflamatoris de la conjuntiva amb mesures tan senzilles com la neteja i les llàgrimes artificials.

Dr. Juan P. Álvarez de Toledo