Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

Óscar Daniel - pacient Fundació Barraquer

06/04/2022

El Sr. Óscar Daniel Zalazar va acudir per primera vegada al Centre d’Oftalmologia l’any 2019. No ha passat molt de temps des de la seva primera visita, però el que va succeir en aquest període va canviar la seva vida per sempre.

El Sr. Zalazar ja coneixia Barcelona, havia estat aquí l’any 1999 quan era professor d’Educació Física, venia a través dels intercanvis culturals organitzats des del Centre d’Estudis en el que treballava. Els seus viatges a la ciutat de Barcelona es van anar repetint, anava i tornava des d’Argentina, realitzava xerrades i es trobava amb alumnes i altres professors. Aquests anys van ser l’inici de la seva amistat amb el Sr. Pedro Felipe Sánchez Aran del Centre d’Estudis Jaume Balmes de l’Hospitalet de Llobregat, persona fonamental en la seva vida que l’ha acompanyat i recolzat tots aquests anys.

L’any 2007, arrel del Síndrome de Stevens-Johnson perd les còrnies i rep tractament a Buenos Aires. Passa 42 dies a la UCI i pateix terribles dolors i cremades severes.

L’any 2016 s’instal·la a Barcelona i coneix al Dr. Moser, que li dona excel·lents referències del Dr. Álvarez de Toledo i de la Dra. María de la Paz, ambdós metges del Centre d’Oftalmologia Barraquer. Continua en tractament però la malaltia avança i l’any 2017, les pròtesis que li havien “instal·lat” ja no li servien. Perd la visió. L’any 2019 es visita per primera vegada amb els doctors Dr. Juan P. Álvarez de Toledo, Dra. María de la Paz, Dr. Saman i Dr. Nadal. Aquest mateix any inicia el procés per a la realització d’una cirurgia d’osteo-odonto-queratopròtesis en un ull i una queratoprotèsis de Boston en l’altre. La osteo-odonto-queratopròtesis és una cirurgia d’alta complexitat que realitza un grup reduït de cirurgians en el món i que implica diverses operacions separades en el temps fins a la seva completa resolució.

El procés fins a la seva finalització resulta complicat i llarg en el temps, a més en aquest cas va coincidir amb la pandèmia, el qual va suposar un esforç extra. El pacient ens explica que les cirurgies depenien sempre del PCR negatiu imprescindible i això incrementava l’estrès preoperatori. A més, se li exigia que una setmana abans de cada operació havia de romandre aïllat, sense contacte amb l’exterior per a preservar la seva salut i assegurar-se de no contagiar-se de la covid-19.

Aproximadament 1 any després de l’inici del procés, realitzada amb èxit la cirurgia, el Sr. Zalazar va poder tornar a veure. Recorda molt bé com va ser el moment en el que la Dra. de la Paz va retirar el embenat ocular; el primer que va veure van ser unes mans i va exclamar “t’estic veient!” i va esclatar en un plor incontrolat, provocat pels nervis i la felicitat de recuperar la visió. Fins a aquell dia, la seva ceguesa no li havia permès veure la clínica per dins, veure per primera vegada els dibuixos de les rajoles, el Centre, els edificis i la ciutat, li va causar un gran impacte; tot va adquirir un nou significat. Però encara més emotiu va ser descobrir la cara del seu net. “Vaig passar de l’obscuritat a la llum. Estava cec. La meva família, els professionals del Centre d’Oftalmologia Barraquer, començant per en Juan que et rep a al porta, tots els metges i, en especial, la Dra. María de la Paz, eminència a nivell mundial, i tot el seu equip, els recepcionistes, les secretàries mèdiques i l’equip de la Fundació i els records viscuts, m’han acompanyat en tot moment per girar les hores del rellotge i arribar fins a aquí. Ara ho veig tot i veig la paraula GRÀCIES (en majúscules)”.

Newsletter