Glaucoma

16/03/2023

Constitueix la segona causa de ceguesa del món occidental i el 50% de les persones que el pateixen als països desenvolupats no ho saben.

El glaucoma és una malaltia crònica del nervi òptic irreversible que pot ser deguda a diverses causes i que té com a factor de risc més important la pressió intraocular (PIO) elevada.

Parlem de glaucoma quan constatem que el nervi òptic, que actua com a conductor de la informació des de l’ull fins al cervell, està afectat. La PIO està determinada per la producció de l’humor aquós (líquid responsable del to ocular), i per la resistència i la dificultat en el seu drenatge.

A l'esquerra il·lustració d'un ull sa. Drenatge correcte. Pressió intraocular normal. A la dreta il·lustració d'un ull amb glaucoma. Pressió intraocular elevada per resistència i dificultat en el drenatge de l'humor aquós. 

Existeix una gran varietat de tipus de glaucoma, tot i que en termes generals el podem classificar segons l’origen (primari i secundari) i segons l’amplitud angular (angle obert o tancat).

En la majoria d’afectats, el glaucoma no acostuma a donar símptomes fins a fases avançades de la malaltia, quan el dany ocular és significatiu i la visió ja és en forma de túnel.

Això succeeix perquè es produeix una pèrdua de visió lateral, que el pacient no adverteix perquè el cervell té la capacitat de compensar la visió perduda i omplir les zones cegues combinant les imatges dels dos ulls per donar una imatge completa.

És per això que se l’anomena la malaltia silenciosa i la seva detecció precoç és crucial.

El diagnòstic del glaucoma és, doncs, de vital importància i es pot fer mitjançant la PIO, el camp visual o una tomografia de coherència òptica (OCT).

Existeixen factors de risc per a l’aparició del glaucoma.

• Hipertensió ocular

• Tenir més de 40 anys

• Antecedents familiars

També hi ha factors que poden condicionar l’evolució del glaucoma.

• Hipertensió arterial o malalties vasculars

• Miopia

• Diabetis

La majoria de tractaments del glaucoma van encaminats a augmentar el drenatge i, en

alguns casos, a disminuir la producció d’humor aquós. De menys a més invasius trobem els tractaments medicofarmacològics, làser de caràcter ambulatori i quirúrgics.

La detecció precoç i el tractament a temps milloren ostensiblement el pronòstic visual de la malaltia i poden evitar la progressió cap a la ceguesa.

Dr. Jesús Téllez, oftalmòleg del Centre d’Oftalmologia Barraquer

Newsletter