Què és el glaucoma?

El glaucoma és una malaltia crònica irreversible del nervi òptic que pot ser deguda a diverses causes i que té com a factor de risc més important la pressió intraocular (PIO) elevada.

Constitueix la segona causa de ceguesa al món occidental i el 50% de les persones que el pateixen als països desenvolupats no ho saben.

Parlem de glaucoma quan constatem que el nervi òptic (que actua com a conductor de la informació des de l'ull fins al cervell) està afectat. En canvi, parlem d'hipertensió ocular quan únicament la PIO és elevada, sense defecte al nervi òptic.

La PIO està determinada per la producció de l'humor aquós (líquid responsable del to ocular) i per la resistència i dificultat en el seu drenatge.

Existeix una gran varietat de tipus de glaucoma, tot i que en termes generals el podem classificar segons l'origen (primari i secundari) i segons l'amplitud angular (angle obert o tancat).

Símptomes del glaucoma

En la majoria d'afectats, el glaucoma no acostuma a donar símptomes fins a fases avançades de la malaltia, quan el dany ocular és significatiu. Això succeeix perquè es produeix una pèrdua de visió lateral, que el pacient no adverteix perquè el cervell té la capacitat de compensar la visió perduda i omplir les zones cegues combinant les imatges de tots dos ulls per tal de donar una imatge completa.

És per això que el glaucoma se l'anomena la malaltia silenciosa i la detecció precoç és crucial.

Com es diagnostica el glaucoma?

  • Amb la PIO (pressió intraocular)
  • Amb el camp visual
  • Amb una tomografia de coherència òptica (OCT)

El diagnòstic és de vital importància perquè és una malaltia crònica que amb prou feines dona símptomes fins que està molt avançada, quan la visió ja és en forma de túnel.

Factors de risc en l'aparició del glaucoma

  • Hipertensió ocular
  • Més gran de 40 anys
  • Antecedents familiars

Factors que poden condicionar l'evolució del glaucoma

  • Hipertensió arterial o malalties vasculars
  • Miopia
  • Diabetis

Tractaments del glaucoma

La majoria de tractaments estan encaminats a augmentar el drenatge i, en alguns casos, a disminuir la producció d'humor aquós.

Els principals tractaments són tres, de menys a més invasius:

Tractaments medicofarmacològics

  • Col·liris hipotensors
  • Comprimits

Tractament làser de caràcter ambulatori

  • Iridotomia làser
  • Trabeculoplàstia
  • Ciclofotocoagulació transescleral amb làser de díode

Tractament quirúrgic

  • Cirurgia microinvasiva (MIGS)
  • Cirurgia invasiva per a casos més evolucionats
  • Cirurgia filtrant (trabeculectomia i esclerectomia no perforant)
  • Dispositius de drenatge (vàlvula d'Ahmed i implant de Baerveldt)

La detecció precoç i el tractament a temps milloren ostensiblement el pronòstic visual de la malaltia i poden evitar la progressió cap a la ceguesa.

Professionals que tracten aquesta especialitat

Preguntes freqüents

  • Sí que és possible el glaucoma unilateral, que pot ser conseqüència, per exemple, d'un traumatisme o d'una uveïtis. A més, el glaucoma és una malaltia bilateral asimètrica; és a dir, que no es manifesta de la mateixa manera en els dos ulls.

  • Actualment no existeix guariment per al glaucoma, però un diagnòstic precoç i un tractament adient poden ajudar a endarrerir la progressió de la malaltia.

  • Tot i que acostuma a aparèixer en persones més grans de 60 anys, fins i tot un nadó pot desenvolupar glaucoma.

  • Els efectes del glaucoma són irreversibles. Un cop es perd la visió a causa del glaucoma, ja no es pot recuperar.El glaucoma és la principal causa de ceguesa prevenible i irreversible: es coneix comunament com el lladre silenciós de la visió perquè avança sense símptomes evidents, deixant la majoria de les persones amb glaucoma sense diagnosticar.

  • El glaucoma és una neuropatia òptica lentament progressiva que és deguda, en la major part dels casos, a una elevació de la pressió intraocular (PIO). El control del glaucoma es basa fonamentalment a reduir la PIO. Els tractaments més comuns per al glaucoma són els col·liris, que s'han de fer servir cada dia de manera ininterrompuda per mantenir el nivell de la PIO en els límits recomanats per a cada cas. Altres modalitats de tractament són el làser o la cirurgia, quan els col·liris no són efectius. No existeix un tractament definitiu per al glaucoma; de fet, el glaucoma només està controlat, però no guarit, quan la PIO elevada ha baixat fins a nivells segurs.

Newsletter