Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

En què consisteix el tractament?

Els microimplants de drenatge en glaucoma, les anomenades tècniques MIGS ('minimally invasive glaucoma surgery') o microinvasives, són les noves opcions quirúrgiques per controlar la hipertensió ocular i tractar el glaucoma.

Totes aquestes tècniques tenen en comú que fan la mínima manipulació dels teixits oculars recorrent a la màxima seguretat i eficàcia possibles. Com que són tècniques menys invasives, també comporten menys riscos i menys molèsties postoperatòries per al pacient.

En la darrera dècada s'han desenvolupat diversos dispositius quirúrgics per controlar la hipertensió ocular i el glaucoma. Per poder-se etiquetar sota el terme MIGS, cal que compleixin aquestes cinc qualitats:

  1. Un abordatge ab interno [des de l'interior] que preservi la conjuntiva (tot i que darrerament ja s'hi inclouen abordatges ab externo [des de l'exterior]).
  2. Que siguin mínimament traumàtics per al teixit diana.
  3. Eficàcia contrastada pel que fa a la disminució de la pressió intraocular.
  4. Alt perfil de seguretat que eviti més complicacions en comparació amb altres cirurgies de glaucoma.
  5. Una recuperació ràpida amb un impacte mínim en la qualitat de vida del pacient.

Quan està indicat aquest tractament?

Aquests mètodes quirúrgics nous poden beneficiar pacients amb glaucomes d'angle obert en un estadi de dany glaucomatós d'incipient a moderat, i poden ser una alternativa a alguns tractaments mèdics i làser.

Els MIGS són una opció a tenir en compte també per afrontar dues patologies associades tot sovint, com són la cataracta i el glaucoma, en un mateix temps quirúrgic, fet que representa un gran avantatge per al control de la malaltia.

Entre els diferents MIGS de què disposem, els criteris per aplicar una tècnica o una altra depenen bàsicament de l'estadi evolutiu de la malaltia, de característiques oculars com l'estat de la conjuntiva i de la còrnia i, també, del grau d'amplitud angular.

Els pacients amb glaucomes en fases més avançades són candidats a altres tècniques quirúrgiques, com ara les cirurgies filtrants (trabeculectomia, esclerectomia profunda no perforant) i els dispositius valvulars de drenatge (Ahmed i Baerveldt com a més representatius).

Com es realitza?

El glaucoma normalment és causat per l'augment de la pressió ocular derivat d'un excés de líquid (humor aquós) quan es bloquen els canals de drenatge de l'ull. La missió d'aquests dispositius, que estan fets de materials biocompatibles, és afavorir la filtració d'aquest humor aquós per restituir-ne l'equilibri entre l'entrada i la sortida i, així, regular la pressió intraocular.

Habitualment es fa servir un injector per implantar-los. Com s'ha comentat, aquestes tècniques quirúrgiques es poden dur a terme de manera isolada o bé combinades amb extracció de cataracta.

Resultats

El resultat principal d'aquests microimplants és fer minvar la pressió ocular.

Comparat amb el tractament amb col·liris hipotensors, que provoquen oscil·lacions en la pressió de l'ull entre dosis i exigeix als pacients ser molt constants en aplicar-los, els MIGS ofereixen uns nivells de pressió més regulars.

Davant de la resta de cirurgies filtrants "clàssiques" per tractar el glaucoma, aquests dispositius tenen l'avantatge que els procediments per implantar-los són més curts, menys invasius i habitualment necessiten menys visites postoperatòries.

Possibles riscs

Aquests dispositius nous estalvien possibles complicacions. Els implants MIGS escurcen els temps quirúrgics així com el postoperatori, reduint-lo a poques setmanes. Això es tradueix en menys riscos per al pacient.

Durant la cirurgia acostuma a haver-hi poques complicacions. Poden produir-se sagnats petits dins de l'ull durant la intervenció. En aquest cas, la visió es podria veure afectada i el pacient hi veuria borrós durant algunes setmanes fins a la reabsorció completa. 

Com en totes les cirurgies de glaucoma, amb el pas del temps l'efecte hipotensor dels implants pot deixar de ser efectiu. En la major part dels casos això passa per la cicatrització dels teixits i l'aparició de fibrosi. Quan això succeeix, s'han d'implantar mesures addicionals per controlar la pressió de l'ull.

Tot i que són excepcionals, com en totes les cirurgies hi ha un possible risc d'infecció.

Professionals que realitzen aquest tractament

Preguntes freqüents

  • Després de l'operació, l'ull acostuma a estar inflamat i vermell alguns dies. Es prescriu tractament amb col·liris antiinflamatoris i antibiòtics per evitar infeccions i contrarestar la inflamació, els quals s'han de mantenir diverses setmanes després de la intervenció.

    És freqüent que al llarg dels primers dies o setmanes després de la intervenció la visió sigui borrosa.

    Les activitats físiques intenses s'han de restringir durant les primeres setmanes de postoperatori, i aconsellem una vida tranquil·la i evitar esforços. El temps de baixa laboral depèn de la mena de feina que dugui a terme cada pacient.

  • Els microimplants de drenatge en glaucoma no guareixen la malaltia. Tenen la missió de mirar de controlar la pressió intraocular per frenar així l'avançament del dany glaucomatós, però amb la implantació no es poden capgirar les alteracions ja causades per la malaltia ni es pot recuperar la visió ja perduda.

  • Aquestes operacions normalment es practiquen en règim d'anestèsia local. Això vol dir que el pacient està conscient, però el globus ocular és adormit i no percep dolor. En casos concrets es pot realitzar sedació o anestèsies més profundes.

Newsletter