Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

03/04/2018

En néixer, el sistema visual del nen encara no s'ha desenvolupat. La maduració de la visió requereix d'un llarg aprenentatge que s'inicia al  naixement, té la seva màxima progressió durant els 4 primers anys i culmina als 8-9 aproximadament. Qualsevol obstacle que impedeixi una estimulació adequada en aquesta etapa pot provocar la disminució de la visió en un o tots dos ulls, donant lloc al desenvolupament d’ambliopia o "ull gandul".

 

Causes de l'ull gandul. Per què es produeix?

  • Estrabisme: és la pèrdua de paral·lelisme dels ulls, de manera que cada un mira en diferent direcció. El cervell del nen, que té gran plasticitat neuronal i capacitat d'adaptació, anul·la la visió de l'ull desviat per evitar veure-hi doble.
  • Defectes òptics (hipermetropia, miopia, astigmatisme): si l'error refractiu no és corregit, el cervell visual rep una imatge "borrosa" i no "aprèn" a veure-hi.
  • Anisometropia: és la diferència de diòptries d'un ull respecte a un altre. Quan un dels ulls té major graduació, la imatge que arriba al cervell visual no és nítida, i escull la visió de l'ull amb menor defecte refractiu.
  • Causa orgànica: la presència d'un obstacle en l'eix visual, com una cataracta, opacitat a la còrnia, ptosis palpebral (caiguda de la parpella) o malalties retinianes, interfereix en l'arribada de l'estímul visual al cervell i per tant en el desenvolupament de la visió.

Com es tracta?

Per tractar l' "ull gandul", en primer lloc hem d'identificar la causa, corregir el defecte refractiu amb les ulleres o lents de contacte, eliminar qualsevol obstacle visual (cirurgia de cataracta, opacitat corneal...) si existeix, i fer treballar més a l'"ull gandul ". Per a això la mesura terapèutica més efectiva i que fins a ara millors resultats ofereix, avalada per multitud d'estudis científics i per especialistes d'índole mundial, és l'oclusió de l'ull sa mitjançant un pegat. El temps i l'horari d'oclusió dependran del grau i la causa de l'ambliopia així com de l'edat del nen. A més del tradicional pegat, també han sortit al mercat unes ulleres electròniques que tenen efecte oclusor i que estan actualment en estudi per prestigiosos investigadors.

Existeixen al seu torn altres alternatives a l'oclusió, que englobem sota el terme de "penalització", i l'objectiu és provocar visió borrosa a l'ull sa. Aquesta penalització pot ser òptica, mitjançant la prescripció d'una ullera amb graduació inexacta o filtres a l'ull sa, o bé farmacològica, mitjançant la instil·lació d'un col·liri que dilata la pupil·la de l'ull sa. Aquestes mesures constitueixen una segona opció terapèutica en nens en què no s'aconsegueix el compliment de l'oclusió, en casos d'ambliopia lleu, o bé com a manteniment de la visió aconseguida després de l'ús del pegat.

La possibilitat de recuperació de l'ull gandul és alta si es diagnostica i tracta abans dels 4 anys, edat a partir de la qual disminueix progressivament, i és pràcticament nul·la a partir dels 9-10 anys. El que no aprenem a veure en la infància no es recuperarà posteriorment en l'edat adulta. No actuar a temps pot condemnar al nen a tenir ull gandul de per vida, per la qual cosa és vital el diagnòstic a edats primerenques. Per això, recomanem que tots els nens, tot i no presentar simptomatologia, realitzin una exploració oftalmològica completa per part de l'especialista abans dels 2-3 anys d'edat. Amb un diagnòstic precoç, sens dubte sempre hi som a temps.

Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui

Newsletter