Presbícia precoç: per què algunes persones la noten abans dels 40

La presbícia se sol començar a notar al voltant dels 40 anys, quan l’ull perd progressivament capacitat per enfocar de prop. Tanmateix, algunes persones perceben els símptomes abans: allunyen el mòbil per llegir, necessiten més llum o senten cansament visual quan treballen amb pantalles. Aquesta situació es coneix com a presbícia precoç o presbícia prematura.

Què és la presbícia precoç?

La presbícia és una alteració natural de l’enfocament de prop. Es produeix perquè el cristal·lí, la lent interna de l’ull, perd elasticitat amb el pas del temps. Com a conseqüència, li costa canviar de forma per enfocar objectes propers.

Podem comparar-ho amb una càmera l’enfocament automàtic de la qual comença a deixar de respondre. Al principi, la imatge de prop s’aclareix amb esforç. Més endavant, l’ull necessita ajuda òptica per veure-hi amb comoditat.

Parlem de presbícia precoç quan aquests símptomes apareixen abans dels 40 anys. No sempre implica una malaltia ocular, però sí que convé estudiar-la per descartar altres factors associats.

Símptomes de presbícia abans dels 40

Els símptomes solen aparèixer de manera progressiva. Al principi, moltes persones els atribueixen al cansament, a l’excés de pantalles o a la falta de son.

Els signes més habituals són:

1. Dificultat per llegir de prop, especialment textos petits, etiquetes o el mòbil.
2. Necessitat d’allunyar els objectes per veure’ls amb més nitidesa.
3. Fatiga visual després de llegir, estudiar o treballar amb ordinador.
4. Mal de cap després de tasques prolongades de visió de prop.
5. Necessitat de més llum per llegir amb comoditat.
6. Sensació d’enfocament lent, com si la vista trigués a adaptar-se en passar de mirar de lluny a prop.

Aquests símptomes no s’han de normalitzar si apareixen abans del que és esperable o interfereixen en la vida diària. A Barraquer entenem que un canvi visual aparentment petit pot afectar molt la feina, la lectura i el benestar quotidià.

Per què algunes persones noten abans la presbícia

L’edat és el principal factor de risc de la presbícia, però no és l’únic. Determinades condicions poden fer que els símptomes apareguin abans o es percebin amb més intensitat.

Una causa freqüent és la hipermetropia no corregida. Les persones hipermetrops ja fan un esforç addicional per enfocar. Quan la capacitat d’acomodació comença a disminuir, encara que sigui de manera lleu, aquest esforç es fa més evident.

També hi poden influir algunes malalties generals, com la diabetis, l’esclerosi múltiple o determinades malalties cardiovasculars. A més, alguns medicaments, com certs antidepressius, antihistamínics o diürètics, s’han relacionat amb símptomes presbiòpics prematurs.

Altres factors que poden fer més evident la presbícia precoç són:

1. Treball intensiu de prop, especialment amb pantalles, lectura o tasques de precisió.
2. Fatiga visual digital, que no causa presbícia, però pot posar de manifest una dificultat d’enfocament incipient.
3. Falta de correcció òptica adequada, quan hi ha hipermetropia, astigmatisme o un altre defecte refractiu.
4. Canvis visuals no revisats, que es poden confondre amb cansament o estrès.

Pantalles i presbícia precoç: tenen relació?

Les pantalles no provoquen presbícia per si mateixes. La presbícia es deu principalment a la pèrdua progressiva d’elasticitat del cristal·lí. Tanmateix, l’ús intensiu de mòbils, ordinadors i tauletes exigeix moltes hores d’enfocament de prop.

Per això, una persona amb una presbícia incipient pot notar abans les molèsties si treballa tot el dia davant d’una pantalla. El problema no és la pantalla com a causa directa, sinó l’exigència constant que imposa al sistema visual.

En aquests casos, és important no limitar-se a comprar unes ulleres de prop sense valoració. Una revisió oftalmològica permet saber si es tracta realment de presbícia precoç, d’hipermetropia no corregida, d’ull sec, de fatiga visual o d’una altra causa.

Quan cal anar a l’oftalmòleg

Convé demanar una valoració oftalmològica si la dificultat per veure-hi de prop apareix abans dels 40 anys, progressa ràpidament o s’acompanya d’altres símptomes.

Especialment, es recomana consultar si hi ha:

1. Visió borrosa persistent.
2. Dolor ocular o mal de cap freqüent.
3. Canvis bruscos de graduació.
4. Dificultat per treballar o llegir amb normalitat.
5. Antecedents de diabetis o altres malalties sistèmiques.
6. Sensació de visió doble o pèrdua de visió.

El diagnòstic es fa mitjançant una exploració oftalmològica completa, que permet valorar la graduació, la capacitat d’enfocament, l’estat del cristal·lí i la salut ocular general.

Tractament de la presbícia precoç

El tractament depèn de la causa, l’edat, la graduació prèvia i les necessitats visuals de cada pacient.

Les opcions més habituals inclouen:

1. Ulleres de prop, quan la dificultat apareix només en la lectura o en tasques de prop.
2. Lents progressives, si també es necessita una bona visió intermèdia o llunyana.
3. Lents de contacte multifocals, en pacients seleccionats.
4. Revisió de la graduació prèvia, especialment si hi ha hipermetropia o astigmatisme.
5. Opcions quirúrgiques, només quan el cas ho permet i després d’una valoració especialitzada.

La clau és personalitzar la solució. No té les mateixes necessitats una persona que treballa vuit hores amb ordinador que algú que condueix molt, llegeix poc o fa tasques manuals de precisió.

Detectar la presbícia precoç a temps permet corregir la visió de manera adequada, reduir la fatiga ocular i descartar altres causes de visió borrosa.

A Barraquer entenem que veure-hi bé de prop és essencial per treballar, llegir i gaudir del dia a dia. Si has començat a allunyar el mòbil o notes cansament visual freqüent, programa una cita per a una valoració oftalmològica inicial.

Dr. Jose Lamarca, oftalmòleg del Centre d’Oftalmologia Barraquer