Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

20/04/2015

La tomografia de coherència òptica (OCT en anglès) és una prova complementària amb la qual s'obtenen imatges del teixit que es vol estudiar fent servir la llum com a font d'energia. Mitjançant aquesta tècnica obtenim imatges molt similars als talls histològics i estudiem les característiques internes de la part de l'ull que volem estudiar. Per tal es pugui fer correctament la OCT, la llum ha d'entrar sense cap tipus de limitació. Per tant, les opacitats intraoculars (cataractes avançades, hemorràgies, opacitats corneals) impedeixen realitzar la prova correctament. L'OCT té bàsicament tres àrees d'aplicació clínica ocular: còrnia, glaucoma i retina.

Tres àrees d'aplicació

En l'àmbit corneal és útil, entre d'altres aplicacions, per mesurar-ne l'espessor i determinar els marges de seguretat que pot tenir la cirurgia refractiva.

A l'àrea retinal les aplicacions són molt variades:

  • Interfase vitreomacular – retina interna. Ens permet visualitzar, amb alta resolució, l'existència de processos traccionals entre el gel vitri i la retina en patologies com ara la retinopatia diabètica o la miopia magna. Així mateix, possibilita el diagnòstic, sense marge d'error altres patologies com les membranes epirretinianes o el forat macular. L'OCT no és només una gran arma diagnòstica, sinó que també és molt útil per seguir l'evolució després del tractament mèdic o quirúrgic aplicat.
  • Retina – coroides. La utilitat d'aquesta tècnica diagnòstica ha revolucionat el seguiment clínic de la degeneració macular associada a l'edat (DMAE), humida o exsudativa, i ens permet avaluar amb més precisió la indicació de seguir tractant amb injeccions intravítries.
  • El glaucoma és una neuropatia progressiva, en la qual el cap del nervi òptic (papil) es modifica i es produeix la destrucció de les fibres nervioses retinianes.

Què ens permet estudiar l'OCT?

En el nervi òptic, permet mesurar:

  • L'amplada i les àrees de l'anell neurorretinià de la papil·la, en els diferents meridians.
  • La mida de la copa i del disc òptic.
  • La relació existent entre la copa i el disc òptic.

El glaucoma presenta un aprimament de l'anell neurorretinià, alhora que la copa es va engrandint i la relació de la copa/disc va augmentant.

A la capa de fibres de la retina, ens permet mesurar el gruix de la capa de fibres nervioses; en els pacients amb glaucoma incipient, s'observa una disminució del gruix d'aquesta capa, sobretot en els quadrants inferiors i superiors.

Al complex de cèl·lules ganglionars de la retina, l'OCT-Cirrus en permet un mesurament precís a la màcula; la disminució d'aquestes cèl·lules és característica del glaucoma.

L'OCT és una eina diagnòstica del glaucoma incipient, quan encara no hi ha alteracions en el camp visual, i també permet valorar la progressió i resposta al tractament.

Newsletter