Ull sec i canvis hormonals: adolescència, embaràs i menopausa

Els canvis hormonals poden modificar l’equilibri de la superfície ocular al llarg de la vida. En etapes com l’adolescència, l’embaràs o la menopausa, moltes persones noten més incomoditat amb les lents de contacte, visió fluctuant o una sensació de sequedat que abans no tenien. A Barraquer entenem que aquests canvis poden generar dubtes, sobretot quan apareixen en moments vitals especialment sensibles.

Ull sec i canvis hormonals: per què poden estar relacionats?

Les hormones sexuals, especialment andrògens, estrògens i progesterona, participen en la regulació de diversos teixits de la superfície ocular. La literatura científica descriu que el sexe, el gènere i les hormones influeixen en el risc, la presentació clínica i la resposta inflamatòria associada a l’ull sec.

Aquesta relació no és lineal. No es tracta només de “tenir més o menys hormones”, sinó de com varien, en quin moment vital ho fan i com respon cada pacient. La superfície ocular funciona com una pel·lícula molt fina i precisa: si una de les seves capes s’altera, tot el sistema pot perdre estabilitat.

A Barraquer, l’abordatge de l’ull sec s’ha de fer valorant el conjunt de factors personals, ambientals, hormonals i palpebrals que hi poden intervenir.

Adolescència: canvis hormonals, pell greixosa i lents de contacte

Durant l’adolescència, els canvis hormonals poden influir en la pell, les glàndules sebàcies i també en les glàndules de Meibomi, situades a les parpelles. Aquestes glàndules produeixen la capa lipídica de la llàgrima, clau per evitar que s’evapori massa ràpidament.

En aquesta etapa, l’ull sec pot passar desapercebut perquè sovint es confon amb cansament, ús de pantalles o mala tolerància a les lents de contacte. El més rellevant no és repetir els símptomes bàsics, sinó identificar patrons: molèsties que empitjoren amb l’estudi intensiu, necessitat de treure’s les lents abans d’hora o ulls més irritables en períodes de més estrès acadèmic.

Embaràs: una etapa de canvis oculars sovint temporals

L’embaràs comporta variacions importants d’estrògens, progesterona i altres hormones. Aquestes modificacions poden afectar la pel·lícula lacrimal, la còrnia i la tolerància a les lents de contacte. Diferents fonts descriuen que els canvis hormonals poden provocar sequedat, visió fluctuant i més dificultat per portar lents de contacte.

En molts casos, aquests canvis són transitoris, però això no significa que s’hagin de normalitzar sense valoració. Durant l’embaràs, qualsevol tractament ocular s’ha de revisar amb prudència, especialment si la pacient ja utilitzava col·liris, antiinflamatoris o altres medicaments.

A Barraquer recomanem consultar si la sequedat interfereix amb la lectura, la conducció, el descans o l’ús de lents de contacte. L’objectiu és alleujar les molèsties amb mesures segures i adaptades al moment vital de la pacient.

Menopausa: quan la sequedat ocular pot fer-se més persistent

La menopausa és una de les etapes més relacionades amb l’ull sec. Diversos estudis descriuen que els canvis en els estrògens i els andrògens poden influir en la producció de les diferents capes de la llàgrima, incloent-hi la capa aquosa, la lipídica i la mucínica.

Un punt clau és la funció de les glàndules de Meibomi. Quan aquestes glàndules no segreguen correctament, la llàgrima s’evapora amb més facilitat. És com si la superfície de l’ull perdés la seva “capa protectora” i quedés més exposada a l’ambient.

A diferència d’alguns canvis de l’embaràs, en la menopausa la sequedat pot ser més crònica i requerir un pla de seguiment. A Barraquer, els tractaments per a l’ull sec poden incloure mesures personalitzades segons el tipus d’alteració detectada.

Quan convé consultar l’oftalmòleg?

No cal esperar que la sequedat sigui intensa. És recomanable consultar quan les molèsties apareixen en una etapa hormonal concreta, quan empitjoren de manera sostinguda o quan limiten activitats quotidianes.

També és important fer-ho si hi ha mala tolerància a les lents de contacte, necessitat creixent de llàgrimes artificials o sensació que els col·liris alleugen cada vegada menys. L’objectiu de la visita no és només confirmar l’ull sec, sinó identificar quin mecanisme predomina.

Tractament: personalitzar abans que generalitzar

El tractament de l’ull sec relacionat amb canvis hormonals ha de ser individualitzat. En alguns casos, pot ser suficient ajustar hàbits, higiene palpebral i lubricació ocular. En d’altres, cal abordar la inflamació, la qualitat de la capa lipídica o la disfunció de les glàndules de Meibomi.

A Barraquer, el tractament pot incloure opcions com llàgrimes artificials adequades al tipus d’ull sec, higiene palpebral, control de factors associats i, en casos seleccionats, tractaments específics com la llum polsada intensa IPL, especialment quan hi ha alteració de les glàndules de Meibomi.

L’ull sec i els canvis hormonals estan estretament relacionats, però no afecten totes les persones de la mateixa manera. L’adolescència, l’embaràs i la menopausa poden modificar la qualitat de la llàgrima, la funció palpebral i la tolerància ocular. Per això, el més important és no tractar la sequedat com una molèstia aïllada, sinó com una condició que pot tenir diferents mecanismes segons l’etapa vital.

A Barraquer entenem que cada pacient arriba amb una història diferent. Per això, una valoració oftalmològica permet definir un pla realista, segur i adaptat.

Dr. Víctor Charoenrook, oftalmòleg del Centre d’Oftalmologia Barraquer