Quan realitzem una exploració del fons d’ull?

L’exploració del fons d’ull, també anomenada oftalmoscòpia, és una de les proves més comunes en les revisions oftalmològiques. Es tracta d’una tècnica ràpida, indolora i no invasiva que permet avaluar en profunditat l’estat de les estructures internes del globus ocular: nervi òptic, màcula, retina perifèrica, arcades vasculars i coroide.

Aquesta prova és fonamental per detectar precoçment diverses patologies oculars i sistèmiques que afecten la visió.

Què és l’exploració del fons d’ull i per a què serveix?

L’oftalmoscòpia permet a l’oftalmòleg visualitzar directament l’interior de l’ull, accedint a través de la pupil·la amb un dispositiu anomenat oftalmoscopi. Aquest instrument utilitza una font de llum i un sistema de lents per ampliar les estructures del fons ocular.

Gràcies a aquesta visualització, es poden detectar alteracions pròpies de malalties oculars cròniques i degeneratives, així com canvis vasculars associats a malalties sistèmiques com la diabetis o la hipertensió.

En la majoria dels casos, és necessari aplicar un col·liri per dilatar la pupil·la, fet que provoca visió borrosa durant unes hores. Per això, es recomana anar acompanyat.

Quines malalties es detecten amb aquesta prova?

L’exploració del fons d’ull és una eina clau per al diagnòstic i seguiment de múltiples patologies:

• Degeneració macular associada a l’edat (DMAE): Deteriorament progressiu de la màcula, zona central de la retina.
• Retinopatia diabètica: Dany als vasos sanguinis de la retina provocat per la diabetis.
• Miopia magna: Allargament del globus ocular que pot danyar la retina perifèrica.
• Glaucoma: Tot i que el diagnòstic principal es realitza amb la tonometria, l’oftalmoscòpia ajuda a avaluar el nervi òptic.
• Oclusions vasculars: Obstrucció d’artèries o venes de la retina.

A més, aquesta prova pot revelar signes primerencs de tumors intraoculars, despreniments de retina o inflamacions (uveïtis).

Quan s’ha de realitzar l’exploració del fons d’ull?

Des del Centre d’Oftalmologia Barraquer, recomanem realitzar aquesta prova en els casos següents:

• Revisions oftalmològiques periòdiques, especialment a partir dels 40 anys.
• Pacients amb diabetis, hipertensió o malalties autoimmunes.
• Persones amb miopia elevada, ja que presenten un risc més elevat de lesions retinals.
• Davant de símptomes visuals com visió borrosa, flaixos de llum, taques negres o pèrdua de camp visual.
• Abans de cirurgies oculars, com la de cataractes o cirurgia refractiva.

Freqüència recomanada

• Persona sana sense factors de risc: cada 2 anys
• Pacient amb diabetis o hipertensió: 1 vegada a l’any com a mínim
• Miopia alta: segons indicació mèdica, almenys anualment
• Pacient amb antecedents familiars de glaucoma o DMAE: cada 1 o 2 anys

Com es realitza la prova?

1. Aplicació del col·liri midriàtic per dilatar la pupil·la.
2. Esperar entre 15 i 30 minuts fins que la pupil·la es dilati adequadament.
3. L’ oftalmòleg utilitza l’oftalmoscopi directe o indirecte per observar el fons ocular.
4. En alguns casos, es realitza una fotografia del fons d’ull o una retinografia per documentar-ho.

Consell útil: després de la dilatació, evita conduir o utilitzar pantalles fins a recuperar la visió normal.

L’exploració del fons d’ull és una prova essencial per preservar la salut ocular, ja que permet detectar a temps malalties que, sense tractament, poden comprometre seriosament la visió. A Barraquer, apostem per un seguiment personalitzat i proactiu, adaptat a cada pacient.

Dra. Sònia Viver, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer.