Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

Què és la degeneració macular relacionada amb l'edat?

La degeneració macular relacionada amb l'edat (DMAE) és una malaltia degenerativa de la màcula que provoca una disminució progressiva de la visió central. La màcula és una àrea petita localitzada al centre de la retina, la capa posterior de l'ull que transforma la llum i les imatges que entren a l'ull en senyals nerviosos que s'envien al cervell. La màcula és la responsable que vegem amb claredat els detalls petits, que la visió sigui nítida tant de prop com de lluny. La DMAE afecta tan sols la visió central, la perifèrica no es veu alterada.

És la causa més freqüent de disminució severa de la visió al món occidental.

A Espanya afecta el 13% de les persones més grans de 65 anys.

A més a més, com que està íntimament relacionada amb l'envelliment, s'estima que el nombre de persones amb degeneració macular pot doblar-se els pròxims 20 anys, atès l'augment de l'esperança de vida de la població.

Tipus de DMAE

Classifiquem la DMAE en dues variants, amb evolució i pronòstic diferents:

  • Degeneració macular seca o atròfica
    Constitueix el 85% de tots els casos de DMAE. La forma seca presenta una evolució lenta al llarg del temps (anys).
  • Degeneració macular humida o exsudativa
    No és tan freqüent, però és més greu. Amb una severa i ràpida pèrdua visual (dies o setmanes) a conseqüència de la formació de vasos sanguinis anòmals, que formen una malla vascular per sota de la màcula i que coneixem amb el nom de membranes neovasculars.
Esquema DMAE Seca y húmeda

A l'esquerra, DMAE humida o exsudativa. A la dreta, esquema de DMAE seca o atròfica.

Quan cal anar a l'oftalmòleg?

En els casos més lleus i quan només està afectat un ull, els pacients poden no tenir símptomes. Tanmateix, quan la malaltia progressa el pacient en pot patir algun d'aquests:

  • Visió borrosa
  • Ondulació de les línies rectes
  • Objectes distorsionats
  • Presència d'una taca central

Tot això comportarà dificultats per fer tasques de la vida quotidiana com llegir, escriure, conduir, cuinar, etc. Davant de qualsevol símptoma d'alarma, s'aconsella acudir a l'oftalmòleg per poder ser valorat i tractat, si és necessari, al més aviat possible per poder limitar al màxim les seqüeles visuals irreversibles que ocasiona la DMAE.

Com que és una malaltia inherent a l'envelliment, no té prevenció, tot i que un diagnòstic i un tractament precoços implicaran un millor pronòstic visual.

És aconsellable sotmetre's a revisions oculars periòdiques a partir dels 50 anys, especialment en persones amb antecedents i, davant de qualsevol canvi en la visió, acudir sense demora a l'oftalmòleg.

Tractament de la DMAE

Abans de començar qualsevol mena de tractament, cal realitzar un examen oftalmològic complet. De vegades fem una angiografia fluoresceínica (injecció d'un contrast endovenós que permet d'estudiar amb més detall la localització i la mida de les membranes neovasculars) per tal de confirmar el diagnòstic, i també una tomografia de coherència òptica (escàner a la màcula, que mostra signes indirectes d'activitat de la malaltia) perquè ens ajudi durant el seguiment.

La DMAE humida o exsudativa s'ha de tractar amb injeccions intravítries de fàrmacs antiangiogènics (ranibizumab, aflibercept o, en casos seleccionats, bevacizumab). Amb això aconseguim alentir o fins i tot aturar la progressió de la malaltia en un gran nombre de pacients. Actualment, el 70% dels pacients tractats aconsegueixen no perdre visió al cap d'un any de tractament, i el 40% aconsegueixen acabar amb visions per sobre del 0,5, fet que implica la possibilitat de conduir.

Les injeccions intravítries han de ser administrades, per a més seguretat i comoditat del pacient, en quiròfans o sales blanques, i per tant sota estrictes condicions d'esterilitat. L'administració resulta pràcticament indolora gràcies a la instil·lació de gotes anestèsiques, i és ben tolerada pels pacients. No requereix preoperatori. El postoperatori només exigeix aplicar col·liri antibiòtic per prevenir-ne la infecció. El risc de complicacions si seguim aquestes directrius és extraordinàriament baix.

La DMAE atròfica encara no té cap tractament guaridor. La ingesta diària de complexos antioxidants i una dieta saludable (rica en antioxidants i omega-3), així com evitar el tabac i limitar l'exposició a la llum solar, sembla que alenteixen l'evolució de la malaltia.

Professionals que tracten aquesta especialitat

Preguntes freqüents

Newsletter