Cataractes i envelliment: què és normal i què no

Amb el pas dels anys, és habitual que la visió canviï. Moltes persones noten que necessiten més ajuda per llegir de prop, que els costa adaptar-se a certes situacions o que la seva graduació ja no els resulta tan estable com abans. Entre aquests canvis associats a l’edat, les cataractes són una de les causes més freqüents de pèrdua progressiva de visió.

La cataracta apareix quan el cristal·lí, la lent natural de l’ull, es va oxidant i perd transparència. Aquest procés sol avançar lentament i forma part de l’envelliment ocular, tot i que no totes les persones el desenvolupen a la mateixa edat ni amb la mateixa intensitat.

Saber quins canvis poden ser habituals i quins no és important per consultar a temps i descartar altres malalties oculars.

Cataractes: una conseqüència freqüent de l’envelliment ocular

El cristal·lí permet enfocar correctament les imatges. En edats joves sol ser transparent i flexible, però amb els anys es torna més rígid i opac. Quan aquesta pèrdua de transparència interfereix en la visió, parlem de cataracta.

Tot i que l’edat és el principal factor de risc, no és l’únic. Algunes malalties, determinats tractaments, traumatismes o antecedents familiars poden afavorir que apareguin abans o evolucionin més ràpidament.

Per això, tot i que les cataractes siguin freqüents, sempre s’han de valorar de manera individualitzada.

Què pot ser normal amb l’edat

Alguns canvis visuals apareixen de manera gradual i poden estar relacionats amb l’envelliment de l’ull. Entre aquests hi ha:

1. Necessitar més o menys graduació a les ulleres
   És habitual que la graduació variï amb els anys. En fases inicials, una actualització de les ulleres pot millorar la visió, tot i que, quan la cataracta progressa, aquesta correcció pot deixar de ser suficient.
2. Notar una pèrdua lenta de nitidesa
   La visió es pot tornar menys nítida de manera progressiva. Aquest canvi sol afectar activitats com llegir, conduir, veure la televisió o treballar amb pantalles.
3. Trigar més a adaptar-se a certes situacions visuals
   Algunes persones noten que necessiten més temps per enfocar o per veure-hi clar quan passen d’un entorn a un altre.
4. Major dependència d’ajudes visuals
   Utilitzar ulleres amb més freqüència, augmentar la mida de la lletra o apropar-se més a determinats objectes pot formar part d’aquest procés.

Aquests canvis poden ser compatibles amb cataractes, però també poden aparèixer per altres motius. Per això, la revisió oftalmològica és la que permet confirmar si la causa és el cristal·lí o si hi ha una altra alteració associada.

Què no hauríem d’atribuir només a l’edat

Un dels errors més freqüents és pensar que qualsevol pèrdua visual en una persona gran és “normal”. Hi ha símptomes que no haurien d’esperar i que requereixen una valoració oftalmològica.

Convé consultar si apareix:

• pèrdua brusca de visió;
• dolor ocular;
• envermelliment persistent;
• visió doble d’aparició recent;
• taques, ombres o zones fosques al camp visual;
• flaixos o augment sobtat de mosques volants;
• deformació de línies rectes;
• empitjorament ràpid en pocs dies o setmanes;
• diferència molt marcada entre un ull i l’altre.

Aquests signes no són típics d’una cataracta senil d’evolució habitual i poden estar relacionats amb altres malalties oculars que necessiten un diagnòstic i un tractament específics.

Quan una cataracta deixa de ser només “un canvi de l’edat”?

La presència d’una cataracta no significa necessàriament que calgui operar-la immediatament. En molts casos es controla durant un temps mitjançant revisions, canvis de graduació i mesures d’adaptació.

Tanmateix, la cataracta comença a tenir més rellevància quan limita la vida diària del pacient. Per exemple, si dificulta llegir, conduir, treballar, cuinar, reconèixer cares o dur a terme activitats habituals amb seguretat.

El moment de plantejar la cirurgia no depèn només del grau d’opacitat del cristal·lí, sinó també de com afecta la qualitat de vida i de les necessitats visuals de cada persona.

La importància d’una revisió completa

En edats avançades, les cataractes poden coexistir amb altres patologies, com el glaucoma, la degeneració macular associada a l’edat, la retinopatia diabètica o l’ull sec. Per això, una exploració oftalmològica completa no es limita a valorar si hi ha cataracta, sinó que també permet revisar l’estat de la retina, el nervi òptic, la còrnia i la superfície ocular.

Aquest punt és especialment important perquè dos pacients amb cataractes aparentment similars poden tenir un pronòstic visual diferent si hi ha altres malalties associades.

Tractament de les cataractes

Quan la cataracta afecta de manera significativa la visió, el tractament és quirúrgic. La cirurgia consisteix a substituir el cristal·lí opac per una lent intraocular.

Es tracta d’una intervenció molt freqüent, però requereix una indicació personalitzada. Abans de la cirurgia es fa un estudi complet per valorar l’ull, calcular la lent més adequada i explicar les expectatives visuals de cada cas.

En alguns pacients, la cirurgia permet recuperar una visió molt satisfactòria. Quan hi ha malalties oculars afegides, la millora també dependrà de l’estat de les altres estructures de l’ull.

Envellir no significa resignar-se a veure-hi pitjor

Les cataractes són una part freqüent de l’envelliment ocular, però no tot canvi visual s’ha de considerar normal. La clau és identificar aquells símptomes que poden indicar un altre problema.

Consultar davant els canvis visuals, mantenir revisions periòdiques i rebre una valoració personalitzada permet actuar en el moment adequat i conservar la màxima autonomia possible.

A Barraquer recomanem no esperar que la visió impedeixi dur a terme les tasques de la vida diària. Una revisió oftalmològica ajuda a identificar la causa dels símptomes i a orientar cap al tractament més adequat en cada cas.

Dra. Elena Barraquer, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer