Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

Què són les cataractes?

Les cataractes són una de les causes més freqüents de pèrdua de visió i són degudes a la pèrdua de transparència del cristal·lí, la lent natural de l'ull.

El cristal·lí, de manera natural i a causa de l'envelliment, va perdent transparència, fet que es tradueix en una disminució de l'agudesa visual. Tot i que la majoria de cataractes estan relacionades amb l'edat, n'existeixen d'altres menes, com les congènites (presents des del naixement) i les secundàries a certes malalties (uveïtis, diabetis), a medicaments (corticoides) o a traumatismes oculars.

Símptomes de la cataracta

Normalment es desenvolupen lentament, i per tant els símptomes apareixen de manera progressiva:

  • Visió borrosa o emboirada en visió llunyana

  • Enlluernament amb la llum del sol, les làmpades o els llums dels cotxes de nits

  • En alguns casos causen miopia, i per tant poden millorar la visió de prop

Un especialista podrà valorar si existeix una cataracta incipient en cada pacient, per la qual cosa és molt convenient sotmetre's a revisions periòdiques, tant en cas de fer servir ulleres o lents de contacte, com si no es fan servir.

Tipus de cataractes

Es poden classificar segons la causa o bé en funció de la zona d'opacitat del cristal·lí.

—Les senils són les més freqüents i estan vinculades a l'edat.

—Les metabòliques són aquelles que apareixen associades a malalties metabòliques, la més freqüent de les quals és la Diabetis Mellitus.

—Les congènites són aquelles que són presents en néixer o que es desenvolupen durant els primers mesos de vida. L'aparició es pot associar a condicionants genètics o a alguna malaltia patida per la mare durant l'embaràs, com la rubèola o la toxoplasmosi.

—Les traumàtiques són aquelles que es produeixen després d'un traumatisme ocular.

—Les tòxiques són aquelles que apareixen associades a l'ús crònic o a l'abús d'alguns fàrmacs o tòxics, dels quals els corticoides són l'element causal més freqüent.

Així mateix, segons la zona del cristal·lí opacificada, podem diferenciar:

—Les cataractes nuclears, en les quals és el nucli o centre del cristal·lí el que està principalment opacificat. La cataracta nuclear acostuma a evolucionar a poc a poc i afecta més la visió de lluny que la de prop. Són les més freqüents i acostumen a associar-se a l'edat.

—Les cataractes corticals, en les quals s'opacifica l'escorça o embolcall del cristal·lí. No són tan comunes com les nuclears i afecten més la visió de prop.

—Les cataractes subcapsulars posteriors, que es desenvolupen a la capa més externa del cristal·lí: la càpsula posterior. Aquest tipus acostuma a progressar força ràpidament i va acompanyat d'enlluernament. 

L'observació i descripció acurada de les cataractes durant l'examen amb làmpada de fenedura té una rellevància important en l'elaboració de la història clínica oftalmològica de cada pacient. D'una banda, permet valorar la progressió de la cataracta d'una visita a l'altra; d'una altra banda, el tipus i grau de la cataracta condicionen l'elecció de la tècnica quirúrgica més adient per eliminar-la, i alerten de possibles riscos intraoperatoris propis de cada tipus.

Tractaments

El tractament definitiu continua sent quirúrgic.

La cirurgia de les cataractes és, actualment, un procés ràpid i indolor, altament efectiu i amb escassos riscos. L'operació consisteix a aspirar el contingut del cristal·lí opacificat i reemplaçar-lo per una lent intraocular.

Les lentes intraoculars estan en constant evolució tecnològica, tant pel que fa al disseny com pels materials. Avui dia existeixen diversos tipus de lents intraoculars:

  • Lents intraoculars monofocals
    Corregeixen la visió de lluny, però el pacient continua necessitant lents per veure de prop.
     
  • Lents intraoculars multifocals
    Ofereixen visió a distàncies diverses: de prop, mitjana i de llunyana, segons el model de lent. 

La recuperació postoperatòria és ràpida i permet recobrar una visió normal.

El làser de femtosegon pot utilitzar-se en la cirurgia de cataractes.

Serà el cirurgià qui decidirà la millor opció després de valorar individualment cada cas, depenent de les expectatives de cada persona i de la seva condició anatomicofuncional.

Professionals que tracten aquesta especialitat

Preguntes freqüents

  • En un primer moment, quan la cataracta és poc densa, es nota un enterboliment de la visió. Així mateix, la llum pot causar més enlluernament del que és habitual. A mesura que la cataracta es desenvolupa, la visió es fa més boirosa, dificultant progressivament les activitats quotidianes.

  • En principi, la graduació de la lent intraocular que col·loquem a l'ull en treure la cataracta acostuma a ser per a tota la vida, perquè ja no hi ha canvis. De fet, aquests canvis gairebé sempre eren deguts al mateix cristal·lí esdevenint cataracta, per la qual cosa la lent hauria de ser per a tota la vida.

  • La lent intraocular que col·locarem dins de l'ull determinarà si cal portar ulleres o no. Actualment, hi ha lents intraoculars que poden corregir tots els defectes de vista: hipermetropia, miopia i astigmatisme amb una lent tòrica, i fins i tot la presbícia o vista cansada amb una lent multifocal, ja sigui bifocal o trifocal.

  • Actualment la cataracta s'extreu per una incisió de 2 mm, ajudant-nos amb una sonda d'ultrasons que va polvoritzant i aspirant la cataracta.

  • La cataracta acostuma a aparèixer en gent gran, tot i que hi ha persones de 60 anys —que no haurien de ser considerades gent gran— que ja en tenen també. A més, pot aparèixer en infants de manera congènita, bé sigui per una qüestió hereditària —que un dels seus pares també en tingués—, bé sigui per una malformació en el desenvolupament del cristal·lí.

  • Actualment la cirurgia de la cataracta assistida amb làser de femtosegons permet de realitzar amb alta precisió i seguretat algunes passes delicades de la cirurgia de la cataracta. En la segona part de la intervenció es continuen fent servir els ultrasons per aspirar la cataracta com a tècnica convencional. L'ús del làser de femtosegons no està indicat per a totes les cataractes, per la qual cosa l'oftalmòleg us recomanarà la tècnica més adient per al vostre cas.

  • Malgrat que és molt comú sentir que les lents intraoculars s'embruten, el que passa en realitat, de manera relativament freqüent, és que s'opacifica la càpsula posterior del cristal·lí. És molt estrany que la lent mateixa es deteriori o s'embruti.

    La cirurgia de cataractes consisteix en la fragmentació i aspiració del cristal·lí opacificat o cataracta, i el posterior implant d'una lent en l'interior de la càpsula, que és una fina membrana que embolcalla el cristal·lí. La part posterior d'aquesta càpsula es manté íntegra, ja que normalment és transparent en el moment de la cirurgia. L'opacificació de la càpsula posterior pot aparèixer mesos o anys després de l'operació de cataractes i la conseqüència que té és la disminució progressiva de la visió. La sensació que produeix és com de veure a través d'un vidre entelat o brut.

    Actualment, el tractament més eficaç per a l'opacificació capsular és realitzar una capsulotomia amb làser. Consisteix a obrir una petita finestra en el centre de la càpsula posterior. És una tècnica senzilla i indolora que no requereix quiròfan ni hospitalització. La recuperació és ràpida i es torna a la visió que es tenia abans de l'opacificació.

Newsletter