Blefaroespasme

El blefaroespasme és el tancament involuntari de les parpelles. Succeeix a causa de contraccions involuntàries del múscul orbicular (el múscul encarregat de tancar les parpelles). És una de les distonies (moviments anormals) més freqüents que afecten el cap i el coll. El blefaroespasme essencial o primari és bilateral i pot anar acompanyat de moviments involuntaris de coll, cap o boca, que només desapareixen mentre el pacient dorm. Acostuma a ser un procés que avança gradualment i que va augmentant d'intensitat i freqüència a poc a poc.

Els símptomes principals del blefaroespasme són un parpelleig incontrolable al començament, el tancament involuntari dels ulls i fins i tot la disminució de visió en casos greus per la incapacitat d'obrir els ulls, sensibilitat a la llum (fotofòbia) i sequedat ocular. Els símptomes comencen presentant-se de tant en tant, però la patologia avança gradualment tant en freqüència com en intensitat. Els pacients poden experimentar dificultats a l'hora de fer activitats quotidianes, ja que els símptomes apareixen sobtadament en qualsevol moment.

El blefaroespasme pot ser causat per alteracions en el sistema nerviós central, per manca de lubricació de la superfície ocular —fet que augmenta la freqüència de parpelleig per mirar de repartir la llàgrima—, pels efectes secundaris a alguns medicaments i també es pot donar en pacients amb espasme hemifacial.

N'hi ha de tres tipus:

• L'espasme palpebral menor o tic es presenta com un tremolor a la parpella o com una vibració i s'acostuma a relacionar amb l'estrès, la manca de son o un consum elevat de cafeïna. Habitualment no requereix tractament i se sol resoldre espontàniament.
• El blefaroespasme benigne essencial és una alteració que normalment afecta tots dos ulls i que provoca el tancament involuntari, intens i crònic dels ulls. La intensitat i freqüència acostumen a augmentar amb el pas del temps si no es tracta, i pot arribar a ser invalidant.
• L'espasme hemifacial, en què estan afectats els músculs d'un costat de la cara, cosa que provoca moviments involuntaris irregulars i progressius que també poden afectar el múscul orbicular, els músculs del voltant de la boca i el múscul frontal, entre d'altres. Pot ser causat per la compressió del nervi facial per alguna artèria o ser conseqüència d'algun traumatisme.

El blefaroespasme no es pot prevenir, però és important detectar-lo aviat. Molt sovint, el blefaroespasme s'associa a un problema ocular quan, en realitat, es tracta d'un problema neurològic.

El tractament consisteix en protecció ocular amb ulleres amb filtres específics, gotes lubricants i aplicació de toxina botulínica (substància que s'injecta en els músculs afectats per relaxar-los temporalment i evitar que es contreguin). L'efecte de les injeccions és temporal i típicament dura alguns mesos, per la qual cosa cal repetir el tractament per mantenir-ne l'efecte. Tot i que l'eficàcia és molt alta, en els casos més agressius es pot recórrer a una cirurgia en la qual s'extreu una part del múscul orbicular i musculatura depressora, evitant així que continuï aclucant-se involuntàriament. Després de la cirurgia, de vegades cal fer un altre cop infiltracions de toxina botulínica.