Barraquer adquireix la llum per pulsacions de darrera generació
16/06/2022
Què és?
El calazi, o quist meibomià, consisteix en una inflamació granulomatosa crònica i estèril de les glàndules de Meibom secundària a la retenció de la secreció grassa, fet que origina una lesió nodular a les parpelles. Pot aparèixer a qualsevol edat i de manera recurrent.
Símptomes
Acostuma a cursar com a nòdul de consistència dura i indolor. A vegades pot sobreinfectar-se (mussol) i causar dolor i enrogiment de parpelles, així com acompanyar-se de secreció purulenta.
Quan cal anar a l'oftalmòleg?
En cas d'enrogiment palpebral o dolor s'ha de consultar un oftalmòleg, perquè són signes que acostumen a indicar sobreinfecció i així es podrà començar el tractament adient al més aviat possible.
Si es presenta com a lesió indolora i de mida estable però que estèticament no és acceptada, aconsellem també consultar l'oftalmòleg.
Causes i factors de risc
Es produeix sovint en un context d'afectació dermatològica, com acne rosàcia i associat a blefaritis. En infants, pot estar relacionat amb una hipermetropia no corregida.
Prevenció
Per prevenir l'aparició de calazis (així com de mussols o ordèols) cal insistir en una dieta rica en àcids omega-3, així com en una higiene de parpelles adequada, fent-hi fregues i netejant correctament la base de les pestanyes amb tovalloletes específiques. És igual d'important netejar el maquillatge (com el rímel o el llapis d'ulls) que afecta directament la zona de sortida d'aquestes glàndules.
En pacients amb antecedents d'acne rosàcia, calazis recurrents o blefaritis, és imprescindible que un oftalmòleg en faci un seguiment per tractar correctament els factors de risc.
Tractament
Aproximadament un terç dels casos es resol espontàniament, per la qual cosa de vegades no cal seguir cap tractament. Tot i això, se sol optar per un tractament consistent en massatge palpebral amb aplicació de calor i tovalloletes específiques, així com una lubricació correcta de la superfície ocular.
En cas de presentar-se com a mussol, es requereix l'ús de pomada antibiòtica i antiinflamatòria. Només en casos molt excepcionals cal seguir un tractament amb antibiòtics orals.
Les lesions enquistades i persistents, en cas que causin molèsties o que no siguin estèticament acceptades pel pacient, requereixen extirpació quirúrgica. Si es troben a prop del punt lacrimal o a la vora lliure palpebral, s'hi realitza una petita injecció de corticoides.