Cirurgia de la cataracta congènita

La cirurgia de la cataracta congènita consisteix a extreure el cristal·lí opacificat i reemplaçar-lo per un lent que en compensarà la potència diòptrica. 

És necessari plantejar una cirurgia en cas que vegem que el desenvolupament visual de l'infant està interferit.

En la infantesa, la cataracta congènita pot provocar nistagme, que és l'oscil·lació o balanceig dels ulls, perquè no es fixen en un punt concret. També pot provocar problemes d'ull gandul i dificultats en el desenvolupament de la visió, i, per tant, cal fer la cirurgia com més aviat millor en els casos en què està indicat.

Habitualment  en infants molt petits fem la cirurgia sense l'implant de la lent intraocular. S'efectua amb anestèsia general, normalment primer en un ull i, al cap d'una setmana o quinze dies, en l'altre.

Es du a terme a través de dues petites incisions. Primer es practica una obertura al cristal·lí, a la càpsula anterior, anomenada capsulorrexis. S'aspira la cataracta congènita i, tot seguit, es realitza una obertura a la càpsula posterior, l'anomenada capsulorrexis posterior, i llavors s'aspira una petita quantitat de vitri anterior mitjançant el que es denomina vitrectomia anterior.

Es deixa així una petita anella capsular que servirà de suport perquè en el futur, quan l'infant tingui entre tres o sis anys o quan decideixi el cirurgià o la família, es pugui implantar una lent intraocular de forma senzilla.

Aquests nens, evidentment, quan perden el cristal·lí necessiten moltes diòptries. Normalment als infants petits, de 2 o 3 mesos, se'ls acostuma a posar unes ulleres de 18 diòptries, però la millor rehabilitació l'aconseguim amb l'adaptació de lents de contacte de silicona.

Disposem d'un centre de contactologia especialitzat en l'adaptació de lents de contacte per a bebès, i la rehabilitació visual considerem que és òptima en la gran majoria de casos.

Els resultats acostumen a ser bons, sempre que la cataracta sigui intervinguda de la manera més precoç possible i tenint en compte els criteris de l'oftalmòleg cirurgià i de l'oftalmòleg del departament de visió binocular i estrabisme.

El tractament de la cataracta congènita s'aborda, així, de forma multidisciplinària, amb diferents especialistes que s'impliquen en la cirurgia i que, en acabat, segueixen l'evolució del desenvolupament visual d'aquests petits fins a assolir els millors resultats possibles.

Les lents intraoculars es poden implantar a partir dels 3 anys de forma secundària. Quan s'operen infants per damunt d'un any, ja directament col·loquem la lent intraocular i, per tant, no és necessari deixar el pacient sense lent ni col·locar-la més endavant.

La potència de la lent intraocular, com que amb el creixement de l'ull anirà variant, ja s'acostuma a calcular perquè compensi aquest creixement durant la infantesa i l'adolescència. A més a més, la lent intraocular es pot canviar en el futur i, també, es poden corregir els defectes refractius que apareixen en l'adolescència amb làser o altres tècniques que es puguin plantejar.