Com detectar a temps l'ull gandul en nens

13/06/2025

L’ull gandul és el motiu més freqüent de pèrdua de visió en nens als països desenvolupats i s'estima que afecta un 4% de la població escolar, percentatge que continua sent elevat tenint en compte que es tracta d'una patologia reversible en la majoria dels casos amb un diagnòstic i tractament precoç.

Què és l'ull gandul i com afecta la visió?

L’ull gandul és la disminució de la capacitat visual d'un o tots dos ulls per falta d'ús durant el període d'aprenentatge visual. En néixer, el sentit de la vista no està desenvolupat per complet. La maduració de la visió requereix d'un llarg aprenentatge que s'inicia en el naixement i finalitza als 8-9 anys aproximadament, sent els 4 primers els de major plasticitat i progressió. És una patologia que s'origina a la infància però que si no es diagnostica i tracta a temps persistirà en l'edat adulta.

Causes de l'ull gandul

Qualsevol defecte que provoqui mala visió d'un o tots dos ulls en aquesta etapa pot desembocar en ull gandul. Les principals causes d'ambliopia en nens inclouen:

• Estrabisme: és la falta d'alineament o paral·lelisme dels ulls. Quan un ull es desvia, el cervell “anul·la” la imatge d'aquest ull per a evitar la visió doble, de manera que la seva visió no es desenvoluparà.
• Defectes òptics (hipermetropia, astigmatisme o miopia): si l'error refractiu no és corregit, el cervell rep una imatge “borrosa” i per tant “no aprèn” a veure.
• Anisometropia: és la diferència de diòptries d'un ull respecte a l'altre. Quan un dels ulls té major graduació, la imatge que arriba al cervell visual no és nítida, i aquest tria la visió de l'ull amb menor defecte refractiu.
• Causa orgànica: la presència d'un obstacle en l'eix visual, com una cataracta, opacitat a la còrnia, ptosi palpebral (caiguda de la parpella) o malalties retinals, interfereix en l'arribada de l'estímul visual al cervell i per tant en el desenvolupament de la visió de l'ull afecte.

Com saber si un nen té ambliopia?

En molts casos, en veure bé per un dels dos ulls, el nen no presenta simptomatologia i es desembolica amb total normalitat, per la qual cosa l'ambliopia no es diagnostica fins que el pacient realitza una revisió rutinària. No obstant això, existeixen una sèrie de signes i símptomes que poden alertar a famílies, professors i cuidadors sobre la presència d'algun problema ocular:

• Torçar el cap per a enfocar
• Parpelleig constant
• Enrogiment ocular freqüent
• Baix rendiment escolar
• Que s'acosti al paper o tingui dificultat amb la pissarra
• Cefalea freqüent al final del dia
• Presentar la parpella caiguda
• Tremolor involuntari dels ulls (nistagmes)
• Que el nen desviï un ull
• Fer l'ullet o tancar un ull amb freqüència
• Falta de coordinació o ensopegades freqüents

Si detectem algun d’aquests signes és molt important acudir a l’oftalmòleg especialista per a descartar l’existència de patologia ocular.

A quina edat es pot corregir l'ull gandul?

La possibilitat de recuperació de l’ull gandul és alta si es diagnostica i tracta abans dels 4 anys, edat a partir de la qual disminueix progressivament, sent pràcticament nul·la a partir dels 9-10 anys. El que no aprenem a veure en els primers anys de la vida, no es recuperarà posteriorment en l'edat adulta. És per això que tots els nens, malgrat no presentar símptomes, haurien de realitzar una exploració oftalmològica completa per part de l'especialista als 2-3 anys d'edat.

Tractaments per a l'ambliopia

Per al tractament de l'ambliopia el primer pas és identificar la causa i corregir-la. Si existeix un defecte refractiu, hem de corregir-lo amb ulleres o lents de contacte, si hi ha un obstacle visual o causa orgànica (cataracta, ptosi palpebral…) pot ser necessari realitzar cirurgia per a eliminar-la, si el pacient presenta estrabisme, a vegades cal realitzar tractament quirúrgic d'aquest.

Una vegada detectada la causa, tractarem l'ull gandul. Per a això la mesura més efectiva fins a la data, demostrada per estudis científics, és l'oclusió de l'ull sa mitjançant un pegat. El temps i horari de l'oclusió variaran en funció del grau d'ambliopia, la causa de la mateixa i l'edat del nen. Existeixen alternatives al tractament d'oclusió que englobem sota el terme de penalització, i que consisteixen a provocar una visió borrosa a l'ull sa. La penalització pot ser òptica (mitjançant una o graduació inexacta o filtre en l'ull sa) o farmacològica (instil·lant un col·liri anomenat Atropina que dilata la pupil·la i bloqueja el múscul d'enfocament en l'ull sa).

Detectar i tractar l'ull gandul a temps és fonamental per a evitar problemes visuals en el futur. No actuar a temps pot condemnar al nen a tenir un ull gandul per a tota la vida, per la qual cosa és vital el diagnòstic precoç. Mai és aviat per a una primera revisió, mentre que a vegades sí que pot ser massa tard.

Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer