La meibografia

03/03/2026

La meibografia és una exploració  útil per valorar les glàndules palpebrals  i entendre millor les causes de l’ull sec.

La meibografia és una prova d’imatge no invasiva dissenyada per visualitzar de manera precisa les glàndules de Meibomi, estructures situades a les parpelles superiors i inferiors. Aquestes glàndules produeixen la capa lipídica de la llàgrima, essencial per evitar-ne l’evaporació ràpida i mantenir la superfície ocular estable. Quan s’alteren, disminueix la qualitat lacrimal i apareixen molèsties que es poden confondre amb fatiga visual o al·lèrgies. La meibografia permet veure directament si aquestes glàndules estan sanes, escurçades, dilatades o absents, aportant una informació que abans només es podia sospitar.

La realització de l’estudi és senzilla, ràpida i completament indolora. El pacient s’asseu davant d’un equip dotat d’il·luminació infraroja i una càmera especialitzada. El professional everteix suaument la parpella mentre el dispositiu capta imatges d’alta resolució del patró glandular. No s’hi apliquen gotes ni cal cap preparació prèvia; n’hi ha prou amb mantenir la mirada fixa durant uns segons. En pocs minuts, l’especialista disposa d’un mapa detallat de l’estat de les glàndules, cosa que facilita una anàlisi objectiva i permet comparar els resultats en controls posteriors.

Aquesta prova està especialment indicada en pacients amb ull sec, ja que la disfunció de les glàndules de Meibomi n’és una de les causes més freqüents. També és útil en casos de blefaritis crònica, intolerància a les lents de contacte, rosàcia ocular i símptomes com coïssor, visió fluctuant o sensació de sorra. Així mateix, ajuda a planificar tractaments tèrmics, de llum polsada intensa o d’higiene palpebral específica, i permet avaluar-ne l’eficàcia al llarg del temps. Gràcies a la meibografia, és possible establir diagnòstics més precisos i tractaments personalitzats, millorant notablement el benestar ocular dels pacients.

Olga Riera, Departament de Biometria Ocular