Parlem amb el Dr. Alberto Lozano

12/06/2026

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2007, va finalitzar l’especialització en Oftalmologia a Barraquer el 2013. Ha exercit en diversos centres hospitalaris i mútues laborals, on també ha coordinat serveis oftalmològics. La seva trajectòria combina activitat assistencial, quirúrgica i atenció a lesions oculars. El 2022 va entrar a formar part de l’equip mèdic del Centre d’Oftalmologia Barraquer, centrant la seva activitat en glaucoma i cataractes.

Què et va portar a estudiar Medicina i a especialitzar-te en Oftalmologia?

La dedicació a les cures i l’herència familiar de metges i sanitaris. L’Oftalmologia és una especialitat preciosa per la combinació de consulta, microcirurgia en constant evolució i el sentit que tracta, vital per a la nostra relació amb el món.

Com recordes la teva etapa de formació com a resident al Centre d’Oftalmologia Barraquer?

Va ser una època complicada, per la intensitat i dedicació que requereix, però apassionant pels grans professionals amb qui em vaig formar, per com de ben acollit em vaig sentir i pel suport de la meva parella. Descobrir els primers anys què era això de l’oftalmologia, tenint el suport dels residents més grans; després, anar dominant les primeres cirurgies i guanyant independència, fins a l’últim any on ve el vertigen de ser el més gran on ets tu a qui venen a preguntar dubtes i adonar-te dels coneixements adquirits.

Què creus que diferencia l’oftalmologia actual respecte a la de quan vas començar?

En el fons no ha canviat. Escoltar el pacient, comprendre les seves necessitats i oferir-li solucions quan n’hi ha o acompanyament quan no és possible. Per descomptat, la nostra especialitat està en constant millora, cosa que ens permet tractar problemes de manera més senzilla o amb millors resultats que abans, però el procés bàsic continua sent principalment el motiu pel qual les màquines encara no ens han substituït.

Com és el teu dia a dia? Què és el que més t’agrada de la teva professió?

Dedico la major part del temps a la consulta, explicant des de la vista cansada fins a la fisiopatologia del glaucoma, adaptant les ulleres, els tractaments o les indicacions de cirurgia a cada cas particular, cosa que fa que cada pacient sigui diferent. Però adoro els procediments làser i la cirurgia. No hi ha res comparable auna sessió de quiròfan amb un gran equip i escoltant música.

Per a molts pacients, el glaucoma és una malaltia silenciosa. Com l’explicaries de manera senzilla?

El glaucoma es defineix com el dany al nervi òptic, que és el que porta la informació de la retina al cervell, produït per una pressió ocular excessiva, la qual cosa fa que les fibres del nervi vagin patint i perdent-se progressivament. El que passa és que el nervi òptic és molt resilient i pot patir dany durant un temps sense que es vegi afectat el camp visual, cosa que fa que els pacients no percebin res fins que la pèrdua és molt avançada. D’aquí la importància de les revisions amb un metge oftalmòleg, sobretot si presenten antecedents familiars.

Quins senyals o símptomes han d’alertar el pacient i motivar una consulta urgent?

Parlant de glaucoma d’angle obert, la reducció del camp visual s’ha d’analitzar com més aviat millor. La veritable urgència, però, es troba en el glaucoma d’angle agut, en què unes hores abans o després poden significar una gran pèrdua de funció visual. En aquest darrer cas, un atac agut es presenta com un dolor orbitari o hemicranial, com una migranya molt potent que no cedeix amb analgèsics habituals, amb visió borrosa o irisada, a vegades fins i tot nàusees i/o vòmits. Això fa que molts pacients acudeixin a urgències generals, on l’atenció oftalmològica es difereix fins que es descarten causes neurològiques. És sobretot important la revisió per prevenir-lo en pacients hipermetrops mitjançant gonioscòpia o altres proves, que són els que poden tenir risc d’aquest tipus de glaucoma.

Consideres que la població està suficientment informada sobre les patologies oculars més freqüents?

Sens dubte que no, com tantes altres coses en el sector sanitari. Per això crec en la importància de dedicar temps a explicar des de la nostra consulta, de manera clara i entenedora però amb precisió, les diferents presentacions d’un ull vermell, d’una migranya, sequedat ocular, defectes refractius (miopia, hipermetropia, presbícia, astigmatisme...) i divulgar des de fonts fiables per facilitar el coneixement per part de la gent davant tanta informació enganyosa o directament maliciosa, que apareix principalment a les xarxes.

La cirurgia de cataractes és una de les més comunes. Què la fa tan segura actualment?

La cirurgia per mínima incisió amb lents plegables, amb energies d’ultrasò cada vegada més baixes i un temps quirúrgic mínim, ambulatòria i amb la mínima anestèsia necessària permeten una recuperació molt més ràpida i amb menys molèsties que fa fins i tot pocs anys. Per descomptat, cada cas és diferent i la resposta de cada ull (fins i tot del mateix pacient) és variable, però una bona informació i valoració preoperatòries també contribueixen als resultats satisfactoris i amb baixes possibilitats de complicació. Però quan aquestes es presenten, inevitablement, l’experiència del cirurgià i els mitjans del centre ajuden a resoldre-les de la millor manera possible.

Com et mantens actualitzat en un camp que evoluciona tan ràpidament?

La comunicació constant de l’experiència entre companys, tant dins del centre com als congressos i comunicacions, a més del treball que realitza la indústria, però sempre amb la mirada crítica de l’experiència davant els biaixos i “la darrera gran novetat” que potser no ho és tant. Per descomptat és una dedicació constant però necessària per oferir la millor atenció.

Amb una feina tan absorbent, què fas per desconnectar?

Tinc els meus nens, que no em permeten ni un moment de descans per pensar després de la jornada laboral, és clar. Però també les meves classes de salsa i bachata, cosa que pateix el meu equip de quiròfan i els meus pacients, que han d’escoltar aquesta música durant les meves cirurgies.