Cures oculars després d’una intervenció quirúrgica en infants
14/10/2026
15/10/2026
Llicenciat en Medicina per la Universitat de Maastricht, on també va obtenir el doctorat investigant el pigment macular en col·laboració internacional. Es va especialitzar en Oftalmologia i va completar un fellowship en Cirurgia Plàstica Ocular i Òrbita a Amsterdam. Compta amb més de 10 anys d’experiència en oculoplàstia, i destaca en cirurgia reconstructiva i estètica.
L’any 2023 es va incorporar al Centre d’Oftalmologia Barraquer, centrant la seva activitat en tumors palpebrals i la seva reconstrucció quirúrgica, òrbita, vies lacrimals i oculoplàstia estètica.
Què et va portar a estudiar Medicina i a especialitzar-te en Oftalmologia?
De moment soc el primer i l’únic de la meva família que ha estudiat Medicina; no és una cosa que els meus pares hagin promogut especialment. Primer vaig estudiar un any de Psicologia, una disciplina que m’interessava moltíssim, però no em veia exercint-la en el dia a dia. Em vaig decidir a estudiar Medicina quan em vaig adonar que podia aprofundir en l’assignatura que més m’havia fascinat durant els anys anteriors: la Biologia. Sempre passava hores estudiant el cos humà i em fascinava la seva complexitat. Em semblava molt interessant poder estudiar-lo més a fons per, finalment, ajudar aquelles persones que necessitessin aquest coneixement, que avui dia són els meus estimats pacients.
Durant els estudis de Medicina vaig fer diverses rotacions externes, una d’elles a Aruba, al Carib, a les Antilles Holandeses. Va ser allà on el meu mentor va aconseguir motivar-me tant en només tres setmanes que ja no hi va haver marxa enrere. Ell va veure el meu entusiasme quan em col·locava darrere del microscopi i observava les estructures intraoculars com si fossin un llibre d’anatomia en 3D i en viu. És una cosa molt especial, i només nosaltres, com a oftalmòlegs, tenim el privilegi de veure-ho dia rere dia.
Quan també em va permetre fer maniobres quirúrgiques durant la meva rotació, una cosa que normalment es reserva als residents de segon o tercer any, i vaig veure la diferència que podíem provocar en la vida del pacient en pocs minuts, vaig prendre la decisió.
Per què t’has dedicat a la subespecialitat de cirurgia oculoplàstica?
En tornar del Carib, em vaig centrar completament a aconseguir una plaça de residència en Oftalmologia, i vaig acceptar una posició per fer primer una tesi doctoral i, posteriorment, la residència. Ja durant els anys de recerca participàvem en reunions clíniques, i una d’elles va destacar especialment: la d’oculoplàstia amb el Departament d’Anatomia Patològica. En aquestes sessions, el nostre adjunt de cirurgia d’òrbita comentava les seves cirurgies, les biòpsies i mostrava els seus resultats postoperatoris. La resta és història. Després de la residència, vaig aconseguir una plaça per fer un màster en Cirurgia Oculoplàsticai Òrbita al reconegut Orbital Center Amsterdam, i des d’aleshores m’he dedicat exclusivament a aquesta fantàstica subespecialitat.
Com ha influït la teva experiència internacional en la teva manera de treballar?
M’ha ajudat molt a obrir la ment i a aprendre a practicar la medicina amb tot tipus de pacients i d’orígens molt diversos. Tenim una dita en neerlandès que ve del món culinari —que, a més, m’agrada molt— i que diu: “Sempre va bé mirar a altres cuines”.
Es pot entendre, per tant, que aprendre la teva feina en diferents països, en diversos idiomes i amb persones d’orígens molt diversos pot portar-te a crear la teva pròpia “recepta” per elaborar el millor pla per a cada pacient.
Com és el teu dia a dia? Què és el que més t’agrada de la teva professió?
El meu dia a dia es reparteix més o menys al 50 % entre consultes i cirurgia, tot i que hi ha èpoques en què opero més que visito. El que més m’agrada de l’oculoplàstia és que uneix ciència, habilitat i art.
Recordes algun cas clínic que t’hagi marcat especialment al llarg de la teva trajectòria?
El primer pacient amb una malaltia maligna incurable que vam haver d’operar igualment és una cosa que em va impactar i que no oblidaré mai. D’altra banda, recordo molt vívidament la meva primera pacient estètica, que va quedar molt contenta després de la seva blefaroplàstia.
En què consisteix exactament l’oculoplàstia i quin tipus de problemes tracta?
Tractem bàsicament quatre grups de pacients:
1. Pacients amb problemes a les parpelles, com malposicions, tumors o altres alteracions que requereixen reconstrucció.
2. Pacients amb problemes del sistema lacrimal.
3. Pacients amb inflamacions o tumors de l’òrbita, així com pacients amb orbitopatia tiroïdal.
4. Pacients que desitgen cirurgia estètica de les parpelles, les celles i altres teixits adjacents.
La blefaroplàstia és molt coneguda. Quan està indicada per motius mèdics i quan per motius estètics?
Només es considera funcional —és a dir, indicada per motius mèdics— quan la pell de la parpella superior cobreix parcialment l’eix visual. Tota la resta es considera estètic, tot i que el pacient pugui sentir pesadesa, cansament ocular o altres símptomes que el portin a percebre-ho d’una altra manera. Per poder considerar-la una intervenció funcional, s’ha de complir aquest criteri.
Com et mantens al dia en un camp que avança tan ràpidament?
Assisteixo a dos o tres congressos l’any, on participo activament en presentacions i discussions per mantenir-me sempre actualitzat.
Amb una feina tan absorbent, què fas per desconnectar?
Faig esport sovint i gairebé cada cap de setmana surto amb la meva dona i els nostres fills a la platja, a l’interior de Catalunya o quedem amb amics per gaudir de la companyia. A més, quan tenim visites d’Holanda, aprofito per ensenyar-los tot allò bonic que Barcelona i Catalunya m’han mostrat en els últims set anys que fa que visc aquí.