Presbícia

14/11/2022

La presbícia o vista cansada és la pèrdua gradual de la capacitat per enfocar objectes de prop. Apareix de forma fisiològica en totes les persones a partir dels 40 anys, aproximadament, quan la lent natural de l’ull, el cristal·lí, comença a perdre la seva elasticitat, es torna més rígid i ja no té la flexibilitat suficient per canviar de forma i enfocar imatges properes, fent que costi acomodar la visió.

Tots patirem la presbícia, en major o menor mesura, en funció de la graduació que tinguem. Les persones miops solen desenvolupar-la més tard, mentre que els pacients amb hipermetropia poden començar abans. Encara que és absolutament normal i no suposa cap risc, la progressió de la presbícia sol resultar incòmoda i pot disminuir la qualitat de vida dels pacients.

Els principals símptomes que experimentem són:

  • Dificultat per enfocar els objectes propers.
  • Necessitat d’allunyar els objectes per veure millor.
  • Sensació de que el text balla i les lletres són borroses, o fatiga visual.
  • Mal de cap en fixar la vista de prop durant més temps.
  • Ull vermell, sec, coïssor, llagrimeig i sensació de sorra en utilitzar durant més temps la visió propera.  

Tractament de la presbícia

Les opcions terapèutiques per corregir la presbícia són personalitzades. Requereixen un estudi exhaustiu per concretar el tractament més adequat a cada persona, doncs actualment disposem d’una gran quantitat d’opcions:

  • Ulleres, existeixen diferents tipus:
    • Monofocal: Permeten veure bé de prop.
    • Bifocals: combinació de la visió llunyana i de prop.
    • Ocupacionals: permeten veure bé a mitja distància (ordinador) i de prop.
    • Progressives: canvia progressivament la graduació per corregir tant la visió llunyana, intermèdia, com la de prop.
  • Lents de contacte bifocals o multifocals, que s’haurien d’adaptar de forma individualitzada en cada pacient.
  • Tècniques làser.
  • Cirurgia amb implant d’una lent intraocular precristal·liniana, entre l’iris i el cristal·lí (fàquica: es conserva el cristal·lí).
  • Cirurgia del cristal·lí transparent, popularment coneguda com cirurgia de la presbícia o cirurgia de la cataracta prematura. En aquesta opció s’implanta una lent intraocular a l’interior del cristal·lí que el substitueix i s’evita una futura operació de cataracta.

En les opcions quirúrgiques, a més de realitzar un exhaustiu examen preoperatori i treballar amb el més ampli ventall de lents per brindar la màxima personalització, oferim altres punts diferencials que disminueixen el risc i optimitzen els resultats.

En la cirurgia amb implant de lents intraoculars:

Operem la presbícia en els dos ulls per separat perquè si hi ha algun error a la primera cirurgia, tenim un marge per realitzar modificacions abans de la segona. Intervenir ambdós ulls a la vegada amb anestèsia en gotes pot resultar atractiu ja que requereix menys inversió quirúrgica i retalla el posteoperatori. Però aquesta opció presenta importants desavantatges perquè operar ambdós ulls a la vegada no permet marge d’error.

Preferim utilitzar anestèsia local i no tòpica, ja que deixa l’estructura de l’ull completament bloquejada, encara que requereixi un major cost i estructura quirúrgica per la presència obligada d’un anestesista durant la cirurgia. Només així podem proporcionar un major confort i una experiència molt més relaxada al pacient, que no sentirà dolor i tampoc haurà de col·laborar durant la intervenció. En canvi, l’anestèsia en gotes o tòpica requereix la col·laboració del pacient durant la cirurgia, que ha de mirar una llum i intentar estar quiet amb un ull que no està completament bloquejat.

Dr. Jose Lamarca, oftalmòleg del Centre d’Oftalmologia Barraquer

Podcast relacionat

Especial presbícia #6

27/06/2022

Tots patirem l'aparició de la presbícia o vista cansada a partir dels 40 anys. Tot i que que la seva progressió sol resultar incòmoda, actualment disposem d'un ampli ventall terapèutic perquè el pacient pugui afrontar aquesta etapa sense renunciar a la seva qualitat de vida. Què és la presbícia? Com és el seu tractament? De debò val la pena operar-se? Resolem tots els dubtes.

Newsletter