Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

Què és el glaucoma congènit?

És el glaucoma que afecta nadons infants de poca edat. És una malaltia infreqüent que pot ser hereditària i que és causada pel desenvolupament incomplet o deficient del sistema de drenatge de l'humor aquós abans del naixement. La impossibilitat de sortida de l'humor aquós augmenta la pressió a l'interior de l'ull i provoca els símptomes i malmet el nervi òptic.

Habitualment es diagnostica al naixement o durant el primer any de vida. Si el glaucoma comença abans dels 3 anys, s'anomena glaucoma del lactant o congènit (present en néixer). Si apareix en un infant de més de tres anys, es denomina glaucoma infantil.

Símptomes

Els símptomes del glaucoma infantil els acostumen a detectar els pares: els infants presenten ulls botits i més grossos, o un ull més gros que l'altre; l'ull té aparença opaca o blanquinosa i l'infant presenta intolerància a la llum (fotofòbia), llagrimeig (epífora) i tendeixen a aclucar els ulls.

Causes

Hi ha diverses causes del glaucoma infantil: pot ser hereditari (glaucoma congènit primari) o presentar-se associat a altres trastorns oculars o sistèmics (glaucoma congènit secundari).

Tractaments

La cirurgia pot corregir en molts casos la impossibilitat de sortida de l'humor aquós de l'interior de l'ull. De vegades cal recórrer a medicaments per fer minvar la pressió de l'ull fins que es practica la cirurgia o després de fer-la per tal d'atènyer pressions adients.

Els tractaments mèdics poden ser tòpics (gotes oftàlmiques) i medicaments orals. La cirurgia es pot fer per mitjà de microcirurgia o de làser. És molt important començar com més aviat millor.

En el glaucoma congènit primari hi ha una alteració genètica heretada dels pares i, per tant, la prevenció no és possible. Tan sols es pot recórrer a l'estudi genètic, planificant els embarassos, amb tècniques de reproducció assistida i seleccionant els embrions que no tinguin aquestes alteracions congènites.

Els glaucomes congènits secundaris poden tenir també un origen genètic, associat en aquest cas a unes altres malalties. El diagnòstic precoç i el tractament adequat poden ajudar a prevenir o controlar-ne l'evolució.

Professionals que tracten aquesta especialitat

Preguntes freqüents

Newsletter