Este sitio utiliza cookies propias y de terceros. Algunas de las cookies son necesarias para navegar. Para habilitar o limitar categorías de cookies accesorias, o para obtener más información, personaliza la configuración.

Què són?

Són tumors que apareixen als teixits que envolten l'ull, a la cavitat orbitària. L'òrbita és una cavitat formada per ossos que contenen l'ull, els músculs que el fan moure, el nervi òptic, vasos, nervis i el greix que omple l'espai existent. El tumor es pot originar en qualsevol de les estructures de l'òrbita. La majoria són tumors benignes que creixen lentament, però en menor freqüència poden ser malignes i tenir una evolució ràpida.

Símptomes

És habitual que els tumors orbitaris causin: ull més enfora i obert (proptosi) i, en alguns pacients, presència de dolor al voltant de l'ull i en els moviments oculars, visió doble (diplopia) i pèrdua de visió, si afecta la part posterior del globus ocular i comprimeix el nervi òptic.

Causes i factors de risc

No hi ha factors de risc descrits per als tumors orbitaris i molts són d'origen congènit, és a dir, que ja són presents en el naixement.

Tipus

Els tumors benignes més freqüents que poden aparèixer en l'adult són els meningiomes, les mucoceles, els hemangiomes cavernosos (malformacions venoses cavernoses) i els adenomes pleomorfs de la glàndula lacrimal.

  • Els meningiomes de la beina del nervi òptic es poden originar a les meninges del nervi òptic o en les meninges del canal òptic o os esfenoidal. Aquests tumors originats a les meninges orbitàries produeixen pèrdua visual, atròfia del nervi òptic i proptosi.
  • Les mucoceles són tumors que s'originen als sins paranasals per tancament del drenatge, fet que provoca un creixement progressiu de la lesió per l'acumulació de les secrecions de la mucosa, i acaba afectant l'òrbita. Els símptomes més freqüents són els desplaçaments del globus ocular associats a diplopia.
  • Els hemangiomes cavernosos són tumors vasculars i afecten un percentatge més alt de dones. De forma lenta, fan aparèixer una proptosi.
  • Els adenomes pleomorfs de la glàndula lacrimal s'acostumen a manifestar com a augment de volum a la zona de la glàndula lacrimal, per sota de la cua de la cella. Són de creixement lent i poc dolorosos.

Els tumors malignes de l'adult més freqüents són els carcinomes epidermoides, els limfomes, les metàstasis i, amb menys freqüència, els carcinomes adenoides quístics de la glàndula lacrimal; són tumors agressius.

  • Els carcinomes epidermoides afecten més els homes i poden envair l'òrbita des de l'origen en àrees dels sins paranasals, la pell de les parpelles, la cavitat nasal i la nasofaringe.
  • Els limfomes poden ser part d'un procés sistèmic (afecten altres llocs del cos) o existir en l'òrbita de manera aïllada. El tractament dels limfomes es fa en coordinació amb els oncòlegs. Les metàstasis que apareixen en l'òrbita solen indicar un signe de pronòstic desfavorable i són més freqüents en pacients afectats per adenocarcinoma de pulmó o de mama.
  • Els carcinomes adenoides quístics de la glàndula lacrimal són malignes però de creixement molt lent; progressivament envaeixen els teixits del voltant de la glàndula lacrimal.

Prevenció

No hi ha descrites mesures de prevenció dels tumors orbitaris, però recomanem fer revisions oftalmològiques periòdiques i acudir a l'oftalmòleg si presenteu símptomes de proptosi (ull més sortit i obert), diplopia o pèrdua de visió.

Tractament

Existeixen diferents tractaments segons el tipus de tumor. En la majoria dels tumors orbitaris, el tractament d'elecció és quirúrgic per extreure el tumor per mitjà d'incisions a la pell de les parpelles o a la conjuntiva.

Els meningiomes (si els pacients presenten símptomes), les malformacions venoses cavernoses i els adenomes pleomorfs de la glàndula lacrimal s'extirpen.

Les mucoceles, en canvi, es tracten mitjançant el drenatge cap al nas, perquè acostumen a originar-se als sins etmoidals o frontals.

En alguns tumors, el tractament es combina amb quimioteràpia o radioteràpia.

Professionals que tracten aquesta especialitat

Preguntes freqüents