Què és la cirurgia de l'iris?
L'iris, anomenat comunament el color dels ulls, és un múscul que té un orifici al centre que es diu pupil·la o nineta de l'ull. Aquest múscul fa que la pupil·la canviï de mida segons les condicions d'il·luminació, que permet a la llum d'entrar en més o menys mesura cap a la retina, i també influeix en la capacitat d'enfocament de l'ull.
Com més petita és la pupil·la, millor s'enfoquen les coses de lluny, i com menys il·luminació hi hagi, més s'ha de dilatar perquè hi entri més llum i puguem veure-hi més bé en situacions de foscor, com ara de nit.
L'iris es pot veure danyat de moltes maneres. Amb la cirurgia pretenem reformar el diafragma ocular.
Quan està indicada aquesta cirurgia?
Quan l'iris ha patit un traumatisme o amb malalties de la còrnia i del segment anterior que l'afecten.
També pot ser indicada en situacions en què l'iris deixi de funcionar, el que s'anomenen midriasis paralítiques, en les quals es veu afectat el múscul esfínter de l'iris o el múscul dilatador de l'iris, que també es pot haver trencat o seccionat, o fins i tot pot faltar completament en els casos d'anirídia.
L'anirídia pot ser traumàtica —que a causa d'un cop surti l'iris del globus ocular, que el traumatisme l'expulsi— o pot ser congènita —aquella en què els pacients ja neixen sense iris.
Amb la cirurgia de l'iris pretenem reformar el diafragma ocular. Evidentement, tornar la mobilitat a l'iris quan l'iris té un problema neurològic per un traumatisme, ara per ara no és a l'abast de la ciència, però sí que podem implantar iris artificials o suturar l'iris en cas que hi hagi pèrdues.
En general, parlem de dos grans grups de tècniques: les anomenades pupil·loplàsties o iridoplàsties, en les quals, amb sutures, podem provar de recompondre el diafragma meridià, suturant-ne els fragments intentant tancar-ne els defectes, que poden ser petits o grossos.
L'altre grup de tècniques aplega les que consisteixen a implantar iris artificials o sectors d'iris mitjançant un seguit de pròtesis que es col·loquen a l'interior del globus ocular. Generalment, aquesta mena de cirurgies s'acostumen a associar a cirurgies de cataractes o de trasplantaments de còrnia, atès que l'afectació del segment anterior sol ser completa.
Com es realitza?
És una cirurgia que es fa amb anestèsia local o general. Es practica amb sutures a través de petites incisions que s'efectuen a la part perifèrica de la còrnia.
Si s'ha de fer un trasplantament de còrnia, la cirurgia de l'iris és molt més senzilla perquè disposem d'una obertura d'uns 8 o 8,5 mm i hi podem accedir per fer la sutura de l'iris de manera molt més fàcil.
En general, la cirurgia de l'iris no es porta a terme de manera isolada tret d'alguns casos, com ara en tumors: l'anomenada iridociclectomia. Quan hi ha tumors iridians, que acostumen a ser melanomes, cal també tallar part de l'arrel de l'iris o fins i tot el cos ciliar.
Resultats
Els resultats solen ser bons i, tot i que no es pot tornar la mobilitat a l'iris en cas que s'hagi afectat el múscul esfínter, sí que podem mirar de crear una pupil·la d'una mida intermèdia de 3,5-4,5 mm que permeti al pacient una qualitat de visió més bona.
Així, en general els resultats acostumen a ser bons, però això sempre dependrà de l'estat del teixit que hagi quedat o de l'afectació que estigui associada a l'alteració de l'iris.