Este sitio utiliza cookies propias y de terceros. Algunas de las cookies son necesarias para navegar. Para habilitar o limitar categorías de cookies accesorias, o para obtener más información, personaliza la configuración.

En què consisteix el tractament?

En condicions normals, quan hi ha paral·lelisme dels eixos visuals i visió binocular normal, les imatges percebudes per cada ull es fusionen al cervell visual per donar lloc a una imatge de característiques tridimensionals.

Quan n'hi ha una desviació, la imatge de l'objecte d'interès cau en punts diferents de la retina de cada ull, i això provoca diplopia o visió doble.

Un prisma és un vidre "especial" de forma triangular (està format per dues cares no paral·leles que formen un angle entre elles) que té la propietat de desviar o redirigir la imatge de l'objecte cap al seu vèrtex, fent que "caigui" correctament sobre la retina de cada ull. D'aquesta manera, el cervell percep una sola imatge i el pacient no hi veurà doble.

Quan està indicat aquest tractament?

Atès que la diplopia o visió doble pot ser un signe d'existència de patologia de base, és fonamental que l'especialista faci una exploració completa per determinar-ne la causa.

Un cop determinada la causa, quan el quadre és estable (més de sis mesos) és possible indicar correcció prismàtica. Els prismes es fan servir per tractar desviacions de petita magnitud i estables que provoquen visió doble en posició primària de la mirada (mirant dret cap endavant).

De la mateixa manera, els prismes també són útils en alguns pacients amb nistagme (tremolor involuntària dels ulls) que presenten torticoli lleu per blocar la tremolor, i també en algunes fòries (estrabismes latents) que provoquen simptomatologia d'astenopia (fatiga visual, cefalea i visió borrosa).

Resultats

És important tenir en compte que el prisma no pretén corregir la desviació, sinó desviar la imatge per evitar la visió doble. Per tant, no corregirà el problema de base ni el component estètic que comporta l'estrabisme.

Com es realitza?

El prisma es mesura i es prescriu amb una unitat de mesurament que es coneix com a diòptries prismàtiques. Depenent de la magnitud i el tipus de desviació i de la visió doble que presenti el pacient (vertical, horitzontal o mixta), el prisma es col·locarà en un sentit o un altre i en una lent o en totes dues.

Determinar la potència prismàtica no sempre és fàcil. En alguns pacients caldrà col·locar el prisma en una muntura de prova i demanar-li que el mantingui durant mitja hora per valorar si realment li alleuja la simptomatologia.

Generalment, el prisma es fabrica tallat; és a dir, com a part del vidre. D'aquesta manera, les lents que porten incorporada la correcció prismàtica tenen el mateix aspecte tot i que, de vegades, el vidre pot ser una mica més gruixut.

El prisma es col·loca a l'ull en què s'observa la desviació, sempre que sigui petita. Si el prisma que es necessita és de potència més elevada, generalment es recomana repartir-lo entre els dos ulls.

Alguns cops el pacient necessitarà una correcció prismàtica diferent per veure-hi de lluny i de prop. En aquests casos, caldrà fer servir dues ulleres diferents, en comptes de les multifocals.

En determinats casos, es prescriu un prisma de Fresnel. Es tracta d'unes làmines autoadhesives que es col·loquen sobre el vidre de la ullera. La principal característica que tenen és que permeten corregir desviacions de més magnitud que els prismes convencionals.

No és la solució idònia per usar-la a llarg termini, però són útils en determinats pacients per valorar el risc de diplopia (visió doble) postoperatòria en pacients que hagin de sotmetre's a cirurgia d'estrabisme, i també per determinar el grau de torticoli compensatori que podrem corregir amb la intervenció.

També són una opció en pacients amb desviacions grans que no es volen sotmetre a tractament quirúrgic i en casos en què la desviació encara no és estable i s'ha de canviar al cap de poc temps. El desavantatge principal és que distorsionen lleugerament la visió, a més que no resolen el problema de base, que és l'estrabisme.

Professionals que realitzen aquest tractament

Preguntes freqüents

  • No té sentit posar un prisma a un pacient que no acusa diplopia, atès que no corregirà el component estètic. Si la desviació és de magnitud considerable, estaria indicat el tractament quirúrgic.

  • El prisma és una mena de "crossa òptica". Si hi ha una petita desviació que provoca diplopia, ajudarà el pacient a no veure-hi doble, però la desviació encara hi serà. És com si algú té un maluc més alt que l'altre i li provoca dolor i dificultat per caminar; si aquest pacient porta plantilles, anirà més còmode i caminarà sense dolor, però el fet de dur plantilles no eliminarà el problema dels malucs.