Complicacions vitreoretinals en la miopia alta

09/01/2026

Els pacients han de ser instruïts per identificar de manera precoç els símptomes d’alarma i poder consultar immediatament amb l’oftalmòleg.

La miopia alta, definida com un error refractiu superior a -6 diòptries, constitueix un factor de risc important per al desenvolupament de múltiples malalties vitreoretinals.

L’allargament excessiu del globus ocular provoca un aprimament progressiu de l’escleròtica, la coroide i la retina, a més d’alterar la interfície vitreoretinal.

Aquestes modificacions estructurals predisposen a complicacions que poden comprometre de manera greu i irreversible la funció visual.

Principals complicacions

El despreniment posterior del vitri (DPV) apareix abans i amb més freqüència en la miopia magna a causa de la liquefacció vítria accelerada. Tot i que el DPV és un fenomen habitual de l’envelliment, en aquests pacients pot generar tracció excessiva i esquinçaments retinals, sobretot en zones debilitades.

Les degeneracions perifèriques, especialment en palissada, són més comunes en els miops alts i predisposen a ruptures retinals que poden originar un despreniment de retina. La seva detecció oftalmològica és clau per valorar la profilaxi amb làser.

Els esquinçaments retinals i el despreniment de retina regmatogènic constitueixen una complicació greu: la retina aprimada i traccionada s’esquinça, el líquid vitri penetra per sota i la separa, i requereix cirurgia urgent.

La maculopatia miòpica és la principal causa de pèrdua irreversible de visió central, amb manifestacions com atròfia corioretinal, membranes neovasculars coroïdals, patologia traccional i forat macular.

Finalment, l’estafiloma, una protusió localitzada de la paret ocular a la regió posterior, és resultat de l’aprimament i debilitament escleral. La seva presència augmenta la probabilitat de desenvolupar maculopatia miòpica i afavoreix la progressió de l’atròfia retinocoroïdal, empitjorant el pronòstic visual a llarg termini.

Símptomes d’alarma

Entre aquests símptomes destaquen:

• L’aparició sobtada de miodesòpsies (“mosques volants”).
• La percepció de fotòpsies o llampecs lluminosos.
• La presència d’escotomes o ombres en el camp visual.
• La metamorfòpsia, que correspon a una visió central distorsionada.

Prevenció i control

El seguiment de la miopia alta requereix revisions oftalmològiques periòdiques, amb exploració detallada de la retina perifèrica sota midriasi (dilatació de la pupil·la).

La tomografia de coherència òptica (OCT) és una eina indispensable per al control de la màcula i la detecció precoç d’alteracions estructurals.

Dra. Sònia Viver, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer