Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

Què és el despreniment de retina?

La retina és la capa posterior de l'ull i transforma la llum i les imatges que entren a l'ull en senyals nerviosos que són enviats al cervell. El despreniment de retina es produeix quan se separa la retina neurosensorial (capa on es troben les cèl·lules sensibles a la llum) de l'epiteli pigmentari, de manera que s'acumula líquid en l'espai que hi ha entre totes dues. Això provoca que la retina neurosensorial es quedi sense nutrició i sense reg sanguini, fet que condueix a una pèrdua —a vegades irreversible— de visió.

Factors de risc del despreniment de retina

  • Miopies altes
  • Antecedents personals o familiars de despreniment de retina
  • Altres malalties oculars
  • Historial de contusió ocular, traumatisme o cirurgia de cataracta complicada

Té una incidència d'1 de cada 15.000 persones i pot passar a qualsevol edat.

Símptomes

Els símptomes del despreniment de retina són molt variats i poden coexistir en el mateix pacient:

  • Mosques volants (miiodesòpsies)
    Quan apareixen o incrementen sobtadament respecte a les preexistents.
  • Esclats de llum (fotòpsies)
    Sobretot si són repetitius i apareixen en el mateix sector del camp visual.
  • Cortina fosca
    Aparició d'una cortina fosca que progressivament va ocultant la visió.
  • Visió d'imatges distorsionades
    Amb una disminució de l'agudesa visual, quan hi ha afectació central de la retina (màcula).

Quan cal anar a l'oftalmòleg?

L'aparició sobtada de qualsevol dels símptomes descrits —especialment els esclats de llum o llampades— ja indiquen un possible esquinçament o trencament de la retina, que s'ha de tractar precoçment amb una fotocoagulació retinal per evitar un posterior despreniment de retina.

En el cas que ja tinguem establert un despreniment de retina, el tractament serà gairebé sempre quirúrgic. No fer-ho de manera urgent podria comportar la pèrdua irreversible de visió de l'ull.

És important fer revisions periòdiques, com a mínim un cop l'any, particularment en població de risc. També és essencial revisar la retina de l'ull contralateral dels pacients amb antecedents personals de despreniment de retina per tal de poder detectar lesions perifèriques de risc i tractar-les preventivament, abans no desenvolupin aquesta malaltia.

Tractaments del despreniment de retina

El tractament gairebé sempre és quirúrgic. Hi ha dues tècniques quirúrgiques, que es poden fer de manera aïllada o combinada:

  • La cirurgia escleral consisteix en la col·locació sobre l'esclera d'una banda de silicona —com si fos un cinturó— que, en comprimir el globus ocular, i conjuntament amb l'aplicació de criocoagulació o fotocoagulació làser, permet reposicionar la retina despresa.
     
  • La vitrectomia pars plana pretén reaplicar la retina “des de dins” tot eliminant el gel vitri i les traccions que han originat l'esquinçament o esquinçaments de retina i, en conseqüència, el despreniment. El tractament de l'esquinç consisteix a generar un estímul cicatricial mitjançant fotocoagulació o criocoagulació per, així, aconseguir l'adhesió de la retina neurosensorial a l'epiteli pigmentari.

El tractament permet en la major part dels casos guarir el despreniment de retina, tot i que, en casos aïllats, poden caldre diverses cirurgies.

Professionals que tracten aquesta especialitat

Preguntes freqüents

  • L'ull miop amb més de 8 diòptries té més predisposició a patir certes malalties oculars, com glaucoma o cataractes i, especialment, patologies relacionades amb la retina. L'ull de l'alt miop és més llarg del que és normal i les seves parets, entre les quals hi ha la retina, estan més aprimades i, per tant, són més fràgils i vulnerables. Per això és freqüent en aquests casos constatar àrees d'aprimament en la retina perifèrica, que poden predisposar a la formació d'un trencament i a un despreniment de la retina. Igualment, en la miopia magna és freqüent la presència de lesions degeneratives a la retina central (àrees d'atròfia de la coroide i de l'epiteli pigmentari de la retina), el creixement de neovasos a la màcula, la separació de les capes de la retina (retinòsquisi) i el forat macular.

    Els símptomes que justifiquen una visita immediata a l'oftalmòleg són l'aparició sobtada de fotòpsies o miiodesòpsies (llampades, flaixos, mosques volants), la visió d'una taca fosca central o perifèrica que progressa i no desapareix i la distorsió de les imatges. El tractament precoç acostuma a condicionar significativament el pronòstic d'aquests casos.

  • En la majoria dels casos, un despreniment de retina cursa amb símptomes, tot i que depenen del grau d'evolució del despreniment. Per això, en fases molt inicials els símptomes podrien no ser percebuts encara pel pacient.

    La visió de mosques volants (punts negres mòbils) i esclats lluminosos, de vegades repetitius i percebuts sobre un mateix sector del camp visual, pot indicar la presència d'un trencament o esquinçament en la retina, condició que pot acabar ocasionant un despreniment de retina. L'aparició d'una ombra fosca, semblant a una cortina negra,  en alguna zona del camp de visió, és símptoma d'un despreniment de retina ja establert.

    Per això, davant la presència d'algun d'aquests símptomes, es recomana acudir urgentment a un oftalmòleg perquè el diagnòstic i el tractament, sempre quirúrgic, siguin tan precoços com sigui possible.

Newsletter